La Junta General de la Federació de Comunitats de Regants del País Valencià (Fecoreva), celebrada hui a la localitat d’Asp (Vinalopó Mitjà), ha acordat nomenar president de la Federació a Pasqual Broch, president del Sindicat Central d’Aigües del riu Millars.
El nomenament de Pasqual Broch respon a la renovació de càrrecs de la Junta de Govern per als pròxims tres anys. Broch succeeix així en el càrrec a Salvador Marín, qui ha estat al capdavant de Fecoreva durant els últims tres anys, segons han informat fonts de la Federació.
Pasqual Broch (Vila-real, Plana Baixa, 1963) presideix el Sindicat Central d’Aigües del riu Millars des de gener de 2022, quan va prendre el relleu d’Enrique Font, el qual va morir fa ara un any. Així mateix, és també president del Sindicat de Regs de Vila-real des de 2017 i síndic des de 2009.
Pasqual Broch és enginyer tècnic agrícola i euroenginyer agrònom per la Universitat Politècnica de València (UPV), i màster en Producció Integrada de Cultius per la Federació de Cooperatives agràries del País Valencià (FECOAV). També té un màster en Agricultura Ecològica per la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Generalitat Valenciana.
Es dedica a l’assessorament agronòmic i a l’elaboració de reglaments de cultiu de cadenes comercialitzadores per a aconseguir la reducció de residus en aliments i està especialitzat en direcció de finques en producció integrada, residus zero i cultiu ecològic, segons les mateixes fonts.
El recentment nomenat president de Fecoreva, ha recordat amb especial sentiment al desaparegut Enrique Font Jericó, que hui hauria estat nomenat president de la Federació, així com als seus antecessors en el càrrec: «Fecoreva s’ha fet major d’edat i, malgrat la seua joventut, continuarà defensant amb més força si cap totes les reivindicacions i interessos de les nostres 252 comunitats de regants i entitats de reg, amb la intensitat que elles mateixes li vulguen donar».
Així mateix, ha recalcat: «Aixecarem la veu i defensarem el regadiu valencià amb força, però amb dades tècniques per a convéncer a la societat actual i a les institucions estatals, que cada vegada estan més compromeses amb el medi ambient».
En aquest sentit, ha assenyalat que si han defensat les externalitats positives del regadiu, caldria començar a valorar les internalitzades positives de les nostres comunitats de regants. «La transferència de tots aquests coneixements entre tots ha de ser el nostre segon propòsit després de les nostres reivindicacions», ha apuntat.
