Dissabte passat l’anomenat Moviment Mediterrània va convocar les associacions ciutadanes afectades per l’erosió del litoral a dur a terme marxes o concentracions en diversos municipis del País Valencià i també en algunes de Múrcia i Almeria. Sota el lema «Som Mediterrània, per la regeneració de les nostres platges», les associacions van llegir un comunicat adreçat al Ministeri de Transició Ecològica amb l’objectiu d’iniciar un diàleg que permeta promoure un canvi en la planificació de la protecció de la costa.
L’entitat assenyala que la finalitat és «promoure un canvi en la planificació sobre la protecció del nostre litoral, concebut com el conjunt de béns naturals, culturals i urbans, tangibles i intangibles, generats localment, i que una generació hereta/transmet a la següent amb el propòsit de preservar-la, continuar-la i fer-la créixer».
En aquest sentit, Josep R. Medina, catedràtic de la Universitat Politècnica de València i director del Laboratori de Ports i Costes, afirma en un article publicat el 2006 que «una condició necessària de la societat sostenible és l’existència d’un pacte intergeneracional per a preservar certs recursos i valors ambientals. Són com les joies de la família que poden utilitzar-se, però no es poden malvendre (consumir) perquè han de passar a la generació següent».
Tanmateix, continua, al nostre litoral, un dels problemes ambientals «que poden frenar més les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures» és «l’ocupació humana del territori que s’ha mostrat irreversible i progressiva les darreres cinc dècades», atés que «històricament, els assentaments humans al litoral mediterrani s’han fet lluny de la vora de la mar, però això va canviar a mitjan segle XX». Aquest fet ha provocat problemes diversos: «l’abocament de residus a la mar, la degradació dels ecosistemes terrestres i marins i la pèrdua de diversitat paisatgística i cultural».
Un altre és l’erosió costanera causada «per la construcció de barreres litorals (ports i obres marítimes) i fluvials (embassaments), per la immobilització de camps dunars (urbanitzacions) i el canvi climàtic i la pujada del nivell de la mar». Aquest, continua Medina, és «un dels impactes ambientals al litoral que més atenció ha rebut des dels estaments polítics, tècnics i socials perquè afecta un dels elements més valuosos del litoral: les platges» i «la platja és en molts llocs un factor crític de producció de la indústria turística».
Per a Moviment Mediterrània, els responsables del problema de l’erosió són el govern espanyol actual i els anteriors que «no han exigit mai als ports i embassaments la seua responsabilitat mediambiental, sobre el mal que provoca la retenció d’àrids quan duen a terme la seua activitat». Com a conseqüència, apunta, «s’han danyat de manera artificial els ecosistemes marins i terrestres, la mar ha anat engolint sense control les platges, cordons dunars, poblats marítims i salinitzant camps de cultiu i marjaleries».
Respecte d’això, Medina explica que per a solucionar aquest problema «poden aplicar-se dos principis elementals: “reutilitzar sempre que siga possible” i “qui distorsiona un procés natural l’ha de corregir o compensar”. El primer «rarament s’aplica», adverteix. El segon «té un exemple d’aplicació molt clar en la restitució del flux sedimentari maritimofluvial», ja que «els centenars de barreres fluvials i marítimes (embassaments i ports) que interrompen el flux sedimentari maritimofluvial a la conca mediterrània han de corregir o compensar la distorsió que ocasionen».
Es calcula que, a causa del terraplenament continu i progressiu, cap a la meitat de segle la conca hidrogràfica del Xúquer retindrà uns 420 hm³ i la de l’Ebre, 1.800 hm³, uns valors que suposen un augment d’un 50%. Per això, altres especialistes com ara Ángela Alguacil, màster en enginyeria de Camins, Canals i Ports, també consideren que «com a solució a llarg termini, s’han de plantejar transvasaments d’arena dels embassaments» per a restituir «el flux sedimentari fluvial» i evitar «processos d’erosió generalitzada al llarg de la costa». No obstant això, alerta que «aquesta actuació és molt complexa, sobretot mediambientalment, i requereix un estudi en profunditat en l’àmbit de l’enginyeria fluvial».
Així mateix, Alguacil indica que les nombroses obres de defensa (espigons, dics exempts) que es van construir com a resposta immediata als problemes, «suposen barreres al transport natural de sediments» i, per tant, «de cara a la restitució del flux sedimentari litoral s’ha de plantejar el seu desmantellament, ja que els treballs de regeneració i la mateixa dinàmica litoral serviran com a solució a escala general, repartint l’arena i detenint la reculada de la línia de costa».
D’altra banda, Medina veu necessari «contenir la pressió urbanística en alguns llocs del litoral, delimitar tot el domini públic i neutralitzar els mecanismes indirectes de privatització del domini públic litoral associades a promocions immobiliàries basades en noves zones portuàries o ampliacions de les existents».
Sediments submarins per a combatre la regressió de platges
La setmana passada el Ministeri de Transició Ecològica va proposar dur a terme un projecte per a combatre la regressió de platges publicat al BOE el 2013: l’explotació d’un jaciment marí de sediments a gran profunditat (entre 60 i 80 metres), situat enfront de Cullera (la Ribera Baixa), a uns 10 km de la costa. Tot i això, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) s’ha de tornar a tramitar perquè les extraccions previstes no es van iniciar en els set anys posteriors a l’aprovació.
El banc d’arena té una superfície de 25,5 km² i un volum d’arena aproximat de 90 milions de m³. Està format en gran part per arenes mitjanes amb una qualitat i grandària de gra adequats per a la regeneració de platges. Però l’extracció de material resulta complexa a causa de la profunditat a la qual es troba el jaciment. Per tant, caldrà l’ús de mitjans tècnics específics com ara les dragues de succió d’arrossegament tipus Jumbo. Existeixen molt pocs equips d’aquest tipus i mobilitzar-los suposa una inversió econòmica de caràcter important. En total, el cost dels treballs, que es duran a terme durant un any i mig aproximadament, ascendirà a 1.248 milions d’euros.
La previsió és que l’arena extreta servirà per a regenerar una trentena de platges dividides en nou trams des del delta de l’Ebre fins al port de Dénia. I per a compensar la pujada del nivell de la mar en els pròxims 50 anys, el volum de material sedimentari extret ha de ser de 75.853.000 m³, segons els càlculs exposats per Àngela Alguacil. A més, insisteix en el fet que «perquè les actuacions siguen eficients i duradores amb el transcurs del temps, s’han de plantejar el desmantellament d’obres de defensa xicotetes que actuen com a barreres al transport de sediments i la realització de transvasaments d’arena en aquelles obres de caràcter important com poden ser els ports».
En perill el calador de les barques d’arrossegament de Cullera i Gandia
L’anunci de l’engegada d’aquest projecte ha indignat els pescadors de Cullera i Gandia, tal com publicava À Punt, ja que «l’arena que s’extraurà està en un fons marí que representa per als mariners un gran calador de peix» i «diuen que posa en perill la supervivència del sector».
Segons els pescadors, «Costes no ha comptat amb ells per a buscar una solució que no els afecte i que representa un colp dur per al sector». «És la ruïna. Volen que deixem les barques com més prompte millor», denuncia Domingo Cigurana, patró major de la confraria de pescadors de Gandia.
Per part seua, organitzacions com ara Acció Ecologista-Agró i Ecologistes en Acció ja fa temps que alerten del fort impacte ambiental que l’extracció produirà en aquest jaciment, ja que la pèrdua de les espècies que habiten a la capa superior afecta negativament els peixos i crustacis d’interès pesquer que depenen d’aquesta font d’aliment. A més, asseveren que portar arena d’altres indrets no actua sobre les causes del problema i només resulta efectiva a curt termini.
