L’àrea mediterrània perd cada any quasi el doble de tones de sòl fèrtil que la mitjana europea a causa de l’erosió del sòl. Aquesta és una de les advertències del projecte «Horitzó 2020 PRIMA REACT4MED», un projecte amb el qual Europa pretén restaurar els ecosistemes agraris mediterranis, així com evitar la degradació del sòl i la desertificació, ambdós dels riscos més grans per a la conservació dels ecosistemes i mitjans de vida de les comunitats mediterrànies.
El catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València i expert en erosió, Artemi Cerdà, lidera una de les parts d’aquesta iniciativa, amb una proposta en territori valencià, a la conca del riu Cànyoles.
Gestió de la terra i l’aigua
Els recursos hídrics de la zona, segons l’estudi, estan en constant pressió a causa dels esdeveniments meteorològics intensos i causes com el canvi climàtic, la urbanització, el creixement demogràfic o la sobreexplotació dels recursos, els quals pressionen el sòl cap a la degradació i desertificació. El projecte europeu «Expansió inclusiva de les accions de restauració dels agroecosistemes de la Mediterrània» -la primera reunió del qual s’ha dut a terme recentment a l’illa de Creta i es perllongarà fins al 2025- aporta coneixements científics que aprofundeixen en el tractament d’aquests riscos per tal que les persones responsables puguen proposar mesures eficaces de gestió sostenible de la terra i de l’aigua.
La proposta de Cerdà consisteix en una coberta d’adobs verds i restes de poda a la conca del riu Cànyoles que serà tractada com una alternativa a l’erosió en l’entorn del principal riu de la comarca de la Costera.
Desenvolupament de la zona Mediterrània
«REACT4MD» té com a objectiu el desenvolupament social i econòmic de la zona Mediterrània, especialment el dels grups socials amb més vulnerabilitat. D’entre les accions previstes, es poden dur a terme la reforestació de terres marginals, la col·locació de cobertes per previndre l’erosió, la conservació de la humitat del sòl i sistemes de cultiu diferenciats, entre altres. Aquest projecte europeu compta amb la participació de l’estat espanyol, Grècia, Itàlia, Alemanya, Xipre, Israel, el Marroc, Turquia i Egipte.
