En plena desembocadura del riu Vinalopó hi ha les Salines de Santa Pola, un parc natural que regala un dels capvespres més fotografiats de tot el País Valencià. L’exclusivitat d’aquest paisatge, en canvi, no ha contribuït a la seua protecció.
Almenys així ho denuncien les entitats ecologistes del Baix Vinalopó, que lamenten les conseqüències provocades pels cotxes que passen per la N-332, la carretera que envolta el parc natural; així com la manca de senyalització.
Sergio Arroyo, president de l’associació Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant –AHSA per les seues sigles en castellà– assegura que el parc natural pateix la «deixadesa de funcions per part de les administracions», i lamenta fins i tot que el Govern del botànic haja mantingut «una línia continuista amb el del PP» a l’hora de gestionar la cura de les Salines.
Segons indica, l’administració «no ha pres cap mesura per a mitigar l’impacte que genera la carretera, per on passen cotxes que atropellen animals i que deixen residus sobre les voreres dels saladars, que són de gran valor ambiental». Arroyo explica que el Pla Rector d’Ús i Gestió d’aquest espai, aprovat al 2010, estableix que la Conselleria amb competències en matèria de Medi Ambient «instarà el Ministeri de Foment a dissenyar un pla», però com que el document indicat només parla «d’instar i per tant no és imperatiu, les institucions s’han limitat a dir que han complit amb les exigències pel simple fet d’haver-se reunit».
Les mesures plantejades per AHSA, que han arribat a ser demanades per Conselleria –però mai aplicades, segons indiquen, es basen en la creació d’una subcomissió delegada per la llei d’espais naturals, que no s’ha arribat a crear. També hi ha la proposta d’un pla de minimització d’impactes, sol·licitat per a pactar, amb el Ministeri de Foment, un sistema de recollida de residus d’acord amb les necessitats del parc natural, «i que els operaris siguen dotats de més recursos», així com la reducció de la velocitat màxima per a reduir els efectes del trànsit i un pla, també, de reintegració paisatgística. «Després de 35 anys toca que l’administració faça alguna cosa, però no fan res», lamenta Arroyo, que protesta per l’afectació que pateix la vegetació protegida i pel fet que l’absència de senyals faça «que la gent accedisca a les Salines sense saber que està xafant un espai natural protegit».
Els ecologistes recorden també que diversos vehicles circulen a més de 80 quilòmetres per hora diàriament al voltant d’aquest aiguamoll, i denuncien que ni Conselleria i l’Ajuntament de Santa Pola els han atès, tal com sí que han fet, diuen, amb la carretera del Saler, al voltant de l’Albufera de València, per on «ja no passen tants cotxes com abans».
Les propostes, fins ara ignorades, no han pogut pal·liar la degradació que pateixen les Salines, que continuen sent un punt de visita obligada al sud valencià. Els ecologistes, en canvi, pateixen per la supervivència dels seus atributs.
