L’alcaldessa de Begís (Alt Palància), María José Madrid (PSPV), deia aquest dilluns que el més dur per als veïns en el retorn a les seues cases després dels incendis està sent el paisatge desolador que ha deixat les flames: un 98% del terme municipal està calcinat. Alhora, hi ha un altre factor que tampoc facilita les coses, i és que els veïns continuen sense disposar d’internet ni d’aigua potable, i la telefonia continua, en bona part, inoperativa.
«És trist, sincerament», lamentava l’alcaldessa, qui assenyalava que només una de les finques del poble s’ha vist afectada pel foc. En aquest sentit, la primera regidora ha reconegut que «tenim sort».
La planta embotelladora del municipi tampoc no ha patit danys estructurals, tot i que porta una setmana sense producció perquè la Conselleria de Sanitat exigeix els protocols de desinfecció i neteja. «Això no serà qüestió de dues hores, cal fer comprovacions i veure que tot funciona», assenyalava Madrid, qui insistia que «fins que aquestes analítiques no es porten a terme no es podrà envasar i, per tant, no es podrà produir».
L’alcaldessa assenyalava també que des del consistori han reclamat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la seua visita a la zona afectada aquest dilluns, que es facilite ajuda tècnica. «Tenim pocs serveis tècnics per a fer inspeccions, i és complicada la burocràcia per a aconseguir-los», lamentava.
En aquest sentit, Madrid també indicava que tots els municipis afectats es reuniran amb la consellera de Justícia i Interior, Gabriela Bravo, perquè els explique quines seran les mesures que s’executaran per a reconduir la situació.
Per la seua part, l’alcaldessa d’Altura (Alt Palància), Rocío Ibáñez (PSPV), mostrava també la seua tristesa perquè «la tornada a la normalitat és caòtica i desoladora», tot i que estava confiada: «a poc a poc ho superarem».
Ibáñez apuntava que el nucli urbà del municipi «no s’ha vist afectat». El màxim risc s’ha viscut al santuari de la Cova Santa, on resten per comptabilitzar els desperfectes que pot haver patit, però seran «a títol privat».
La primera regidora deia que Pedro Sánchez li ha transmès «confiança» i «seguretat» per haver declarat zona catastròfica els territoris afectats, tant els calcinats per l’incendi de l’Alt Palància com els de la Marina Alta i el Comtat per les flames originades a la Vall d’Ebo. Segons ha dit Ibáñez, l’objectiu ara és que les ajudes arriben «el més prompte possible», ja que «Altura viu del turisme i de l’agricultura», per la qual cosa «caldrà recuperar el territori».
En aquest sentit, l’alcaldessa destacava que, segons considera, tant el president de la Generalitat com el del Govern espanyol s’han mostrat «proactius» a ajudar els municipis afectats i a gestionar les ajudes «el més ràpid possible».
L’alcalde de Toràs (Alt Palància), Carlos del Río (PP), ha lamentat que al seu municipi sí que n’hi ha «diverses cases afectades», en concret les que es troben als afores, ja que «han actuat com un escut». Del Río ha agraït als bombers el treball realitzat al centre urbà, perquè han aconseguit que les cases d’aquest nucli hagen evitat les flames.
Alhora, aquest primer regidor també diu que «més del 90% del terme ha quedat molt afectat: s’han salvat molt pocs cultius, i tot l’arborat està calcinat». Pel que fa als serveis, la telefonia i internet continuen sense funcionar a Toràs.
Aquesta situació, indica, ha generat un impacte «enorme» en els ànims dels veïns. Tot i que Carlos del Río sap que rebran ajudes per a la reconstrucció de la zona, reconeix que «no sabem com eixir d’aquesta situació». «No s’han de buscar culpables, cal buscar-ne les causes», ha dit. Una d’aquestes causes, considera, és la nevada del 2017, que va destrossar milers d’arbres i que encara actualment «continuaven al terra, perquè no s’han pogut recollir ni netejar per raons econòmiques», protesta.
Això hauria facilitat el camí al foc, que en dues hores, segons indica l’alcalde de Toràs, va recórrer el municipi de nord a sud a una velocitat d’uns 50 quilòmetres per hora. «No hi ha ésser humà que puga dominar això», constata.
El responsable municipal també ha demanat que es prenguen mesures per a generar nous cultius amb parcel·lacions i separacions entre arborats que siguen «lògiques». Tot i així, segons els seus càlculs, «d’ací a 10 o 15 anys no tornarem a tindre el terme tan verd com el teníem: era un pulmó», lamenta.
