La Unió Llauradora assegura que ha constatat que gran part del raïm de vinificació que els agricultors estan descarregant en les tremuges dels cellers del País Valencià es lliura amb preus per davall dels costos de producció per la «pressió» dels cellers.
Segons ha informat l’organització agrària en un comunicat, al País Valencià les cotitzacions són inferiors a les percebudes fa més de 25 anys, sobre 0,37 euros el quilo de raïm, per davall dels actuals costos de producció.
La Unió destaca, així, que els preus del raïm «no remunten, malgrat una reducció de la collita d’entorn del 40 0 50%» al País Valencià «i del 20% al conjunt de l’Estat, i amb xifres de producció de vi previsibles a les zones productores espanyoles damunt dels 35 milions d’hectòlitres».
Entre les causes d’aquestes xifres, s’assenyala que la verema d’enguany es veu afectada per una «sequera brutal», amb increments en els costos de producció que ronden el 30% respecte a la passada campanya. En aquest sentit, des de l’organització es destaca que el problema de l’escassa collita «podria anar en augment si durant aquesta tardor no plou prou, cosa que pot provocar la mort de les vinyes i el consegüent abandonament d’explotacions per part d’uns viticultors que no compten amb relleu generacional».
En aquest context, amb una oferta a la baixa, amb previsions de producció moderades a la resta de la Unió Europea o en descens a països com França o Itàlia, el sector productor «contempla la falta de visió de futur del sector cellerer posant en risc la continuïtat d’un bon nombre d’explotacions vitícoles en moltes de les zones productives».
La Unió considera que «l’abús de la posició de domini» dels grans grups cellerers «està acabant amb la viabilitat econòmica de les explotacions davant el desistiment de funcions de l’administració que ha de vetllar pels interessos de centenars de milers de viticultors».
Així mateix, des del sindicat agrari assenyalen que és «el mateix Ministeri el que està sent còmplice d’aquesta situació, ja que la Llei de la Cadena Alimentària diu que el Ministeri d’Agricultura ha de publicar els criteris sobre els diferents factors que intervenen en la determinació del cost de producció dels productes agraris, pesquers i alimentaris».
El termini que té per a publicar-los depèn de la completa entrada en vigor de la Llei que, al seu torn, depèn de quan entren en funcionament certs mecanismes de la mateixa Llei. Segons assenyalen, «al final, la data límit perquè es publiquen aquests criteris és el 30 de desembre del 2023».
«El Ministeri no ha d’esperar que toque el xiulet del final del partit per a publicar aquests criteris», comenten des de La Unió, que ha afegit que l’organització «ja es va dirigir a Agricultura per a demanar celeritat i el Ministeri va afirmar que complirien la llei i que, de totes maneres, ja hi havia molts elements per a determinar els costos de producció». «Bé, aleshores, que la facen complir», ha reclamat el subsecretari general de l’organització, Luis Javier Navarro.
Malgrat aquesta situació, el sindicat denuncia que el sector vitivinícola valencià «no ha tingut ajudes ni per la sequera ni per al conflicte bèl·lic a Ucraïna, com sí que n’han tingut altres produccions». L’organització considera que la superfície de vinya «compleix un paper fonamental» al País Valencià, «ja que, a més de representar uns ingressos econòmics per a les nostres zones d’interior, contribueix a mantindre la població i porta ja diverses convocatòries d’ajudes sense que els seus productors puguen accedir-hi».
En aquest sentit, ha reclamat al conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, de Vox, que habilite ajudes «per a un dels sectors més afectats per la sequera i la guerra a Ucraïna, com és el del raïm de vinificació, tal com permet la normativa estatal de l’Orde APA/871/2023, de 20 de juliol».
Per a Luis Javier Navarro, «és de justícia rebre ajudes, perquè la situació ha provocat una pèrdua de competitivitat de les nostres explotacions i, per tant, de la renda de les persones viticultores».
