La Unió de Llauradors i Ramaders ha denunciat aquest dilluns que els apicultors del País Valencià han finalitzat una campanya «molt negativa» i «catastròfica» degut als problemes climatològics, a l’augment dels costos de producció i als «atacs» d’una au migratòria. Tots aquests factors units han provocat la minva del 70% en la collita de mel.
Segons ha informat l’organització agrària en un comunicat, la collita de mel de romer es va veure afectada per les intenses pluges de primavera, per la qual cosa molts apicultors no van poder realitzar cap treball amb aquesta mel tan demandada.
La campanya de mel de tarongina va anar una mica millor en comparació amb els últims anys, però la limitació d’assentaments en terrenys citrícoles, just en l’època de floració de la tarongina, «redueix a que siguen pocs apicultors els afortunats per a traure mel del taronger».
En estiu la situació no va millorar, ja que la calor extrema d’aquests mesos va afectar la floració del timó, «secant plantes, impedint la producció de nèctar i pol·len, imprescindibles per a la producció de mel».
En aquesta línia, les altes temperatures i la falta de pluges van fer que la vegetació del camp s’assecara i hi haguera escassetat de pol·len i nèctar per a recol·lecció de les abelles. D’altra banda, com a conseqüència de les elevades temperatures, les abelles no van eixir, per la qual cosa no van poder omplir les seues reserves d’aliment per a preparar la tardor i la posterior hivernada.
Sense recursos, la reina para de criar i, com a conseqüència, baixa la població d’abelles. Si la població d’abelles és escassa «s’afebleix el conjunt del rusc, hi ha menys abelles per a realitzar cadascuna de les tasques i cada vegada hi ha menys aliment al rusc, afeblint-la fins que mor».
A les circumstàncies climatològiques cal sumar els augments dels costos de la producció, sobretot del gasoil, que és de vital importància en apicultura degut a la transhumància amb el trasllat dels ruscos d’una floració a altra, però també un primer viatge de reconeixement de la zona i la floració, trasllat de ruscos a diferents apiaris, desplaçaments per a la realització dels tractaments, manteniment i vigilància de la viabilitat dels ruscos, etc.
Però a banda del combustible necessari per a transportar els ruscos també s’han vist incrementats els costos dels tractaments obligatoris en una quantitat que s’aproxima a entre 1 i 3,5 euros. De la mateixa manera que la sequera, i en conseqüència la falta de recursos naturals, fa obligatori alimentar els ruscos amb suplements com ara el sucre, el pinso proteic i el xarop líquid d’estimulació, totes aquestes matèries primeres han augmentat els seus preus de manera considerable. Així, els envasaments que s’utilitzen per a emmagatzemar i comercialitzar la mel també s’han vist afectats per un fort increment aquest any.
També s’apunten els «atacs continuats» de vespes que, en no trobar recursos a la naturalesa, «ataquen els ruscos per a furtar la font de proteïnes i glúcids necessaris per a sobreviure». En aquesta línia, el sindicat apunta els atacs incessants davant la falta de recursos naturals per la sequera d’una au migratòria, l’abellerol, que «ha impedit que les abelles puguen eixir del rusc a recol·lectar pol·len i nèctar». Es tracta d’una espècie protegida que causa pèrdues a l’apicultura pel seu efecte depredador i dissuasiu.
La Unió ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que establisca mesures de control sobre la població d’aquesta au abans que es reproduisca en assentaments apícoles, i proposa una ajuda directa als apicultors valencians que compense els danys ocasionats, d’entre 10 i 15 euros per rusc.
