La setmana passada, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, liderada per Mireia Mollà (Compromís), va anunciar que subvencionaria el control de la vegetació natural a través de l’aprofitament ramader extensiu en zones estratègiques lligades a la prevenció d’incendis forestals.
Es tracta d’una proposta per a evitar la superpoblació vegetal en zones determinades, que per aquesta raó són més susceptibles de cremar durant l’estiu. Per mirar d’impedir aquest desenllaç, que aquest estiu ha calcinat milers d’hectàrees al País Valencià, la Generalitat ha aprovat un pressupost de 100.000 euros en format d’ajudes per als titulars de les explotacions ramaderes extensives d’ovelles, vaques i cabres que vulguen treballar en aquest tipus de terrenys. Per explotació extensiva s’entén aquella que treballa amb animals que pasturen més enllà dels seus recintes d’estada. Cada beneficiari rebrà un import màxim anual de 8.000 euros aquest 2022.
Però, és suficient aquesta mesura? Francis Ferreres, de la Unió de Llauradors i Ramaders, considera que el pressupost és molt baix i que «unes 12 explotacions d’aquest tipus» podrien cobrir-lo. El sindicalista agrari també suposa que l’objectiu de la Conselleria és «comprovar que funciona» aquesta proposta per ampliar-la a partir del 2023. En tot cas, Ferreres considera que la ramaderia extensiva no acabarà, per si mateixa, amb els incendis forestals, tot i que sí que és «una ferramenta més». Amb aquesta eina, segons ell, també hi hauria d’haver «més àrees tallafocs i tallafocs naturals».
Siga com siga, Ferreres confia que a llarg termini es puga traure benefici d’aquesta idea, «d’aquesta sinergia entre la ramaderia i l’ecosistema de muntanya. Parlem d’un territori en què més del 50% del terreny és forestal», recorda. Per tant, «estarem contents amb 12 explotacions treballant-hi? Clar que no, però aquest primer pas s’ha de donar, i no podem passar de zero a cent en un minut. Aquesta qüestió s’haurà de valorar a llarg termini». Perquè acabe sent una solució, indica, caldran més recursos econòmics «per a mantindre un tipus de ramaderia que costa de fer rendible. I si això ocorre i es comprova que hi ha altres funcions que no són només produir carn o llet, sinó que els nostres animals interactuen positivament amb el medi al mateix temps que podem garantir la viabilitat d’algunes explotacions com a complement als ingressos del ramader, benvinguda siga la idea», argumenta. «Però serà a llarg termini, perquè 100.000 euros no arreglen res a curt termini, tot i que cal ser positius».
Aquesta activitat, a més, segons el sindicalista de la Unió de Llauradors i Ramaders, contribuiria al manteniment de zones amb inversions xicotetes gràcies a una activitat generadora de recursos i que evitaria «haver de desbrossar amb maquinària ben cara», tal com ocorre amb terrenys forestals abandonats que han de ser intervinguts per a evitar la propagació d’incendis. «Si tenim ramaders que netegen terreny estalviarem també en els recursos de prevenció». En canvi, Ferreres es mostra pessimista davant la manca de relleu generacional en aquest ofici. «Els ramaders no troben ajudants, hi ha gent qualificada que no accepta treballar sota les condicions del conveni», per la qual cosa «cal generar les condicions perquè això canvie». Els preus elevats dels productes derivats de la ramaderia extensiva, la inflació i altres factors fan que aquesta activitat no sempre siga rendible, i és açò el que, segons molts, cal que canvie perquè la ramaderia extensiva s’erigisca com una alternativa real.
Des de l’Associació de Joves Agricultors (ASAJA), el seu màxim representant, José Vicente Andreu, considera que la proposta de la Conselleria d’Agricultura arriba tard. «Trauen ara aquesta línia per a fomentar la ramaderia en espai protegit, però fa temps que s’hauria d’haver posat en marxa per a evitar que la massa forestal tinga tanta càrrega de foc».
Segons Andreu, a més, 100.000 euros per a tot el País Valencià «implica molt poca capacitat d’acció, és pràcticament el no-res». «El mont es troba en estat d’abandonament i caldrà fer estudis legislatius, accions de manteniment, comprovar la càrrega ramadera de cada mont, veure quants ramaders queden… i a hores d’ara, en aquestes condicions, fins i tot es pot quedar deserta la convocatòria», alerta. El president d’Asaja creu que la mesura és «improvisada», i que s’aplica «per a fer veure que fan alguna cosa, però és molt limitada i ha d’anar molt més enllà, planificar molt més i coordinar actuacions que siguen de veritat eficaces, no una mesura de 100.000 euros per a cobrir l’expedient».
