La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València (UV) celebraran unes jornades els dies 19, 20 i 21 d’octubre per a commemorar el 40 aniversari de la pantanada de Tous (Ribera Alta). En aquests actes s’explicarà què va passar, es parlarà de la responsabilitat dels enginyers en aquestes situacions i es plantejarà quines actuacions es portaran a terme des de la CHX. Es tracta de «fer justícia» quatre dècades després de la catàstrofe, al mateix temps que «es mira cap al futur».
En declaracions als mitjans, el president de la CHX, Miguel Polo, ha indicat que la jornada del dia 19 tindrà lloc a l’Ajuntament d’Algemesí (Ribera Alta), on s’explicarà quines actuacions es duran a terme des d’aquesta entitat per a millorar la gestió de les inundacions a la Ribera del Xúquer, cosa que per a la institució és «molt important».
«Durant l’any 2000 es va crear el Pla Global per a la Defensa d’Inundacions de la Ribera, que contemplava actuacions per més de mil milions d’euros, cosa que va fer inviable aquest pla, i crec que no es va fer res del que posava», ha dit el president de la CHX, qui ha afegit que, per aquest motiu, «es va decidir fer un estudi al 2021 per a prioritzar actuacions, fer una cosa més realista, i aquest és l’objectiu de la jornada de dimecres».
La jornada de dijous dia 20, que se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història, estarà centrada a explicar què va ocórrer fa quaranta anys. A l’endemà hi haurà un acte al Col·legi d’Enginyers de Camins, on es parlarà de la responsabilitat que tenen els enginyers en les obres públiques perquè «el col·lapse de la presa de Tous, a més d’emportar-se moltes coses per davant, també es va emportar un enginyer, al qual se li va responsabilitzar de la catàstrofe, i d’això poques vegades se’n parla».
Per la seua part, el degà de la Facultat de Geografia i Història de la UV, Josep Montesinos, ha indicat que des de la UV tenien organitzada una jornada fonamentalment acadèmica per a presentar investigacions realitzades pel professorat de la UV a les quals hi assistiren persones que van viure aquella tragèdia. «Amb aquest bagatge vam decidir parlar amb la CHX, que immediatament es va vincular i es va entusiasmar tant com nosaltres per totes eixes mirades amb què compta una catàstrofe d’aquestes característiques», ha dit.
El vicedegà de Cultura i Participació Estudiantil, Emilio Iranzo, ha expressat que «la idea inicial de la qual partim era un seminari amb un perfil acadèmic, però vam veure que la temàtica tenia moltes possibilitats, també de vesant patrimonial, de recuperació de la memòria i de les vivències». En aquest sentit, assenyalava que van començar a treballar en un seminari que acollira una exposició amb materials diversos com ara fotografies aèries que es van prendre dos dies després de la inundació. També ha afegit que l’última jornada comptarà amb una tertúlia on persones de la comarca que van viure la pantanada dialogaran i explicaran la seua experiència.
Pel seu compte, el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports del País Valencià, Javier Machí, ha afirmat que «és de justícia que això es faça i que puguem recordar», al mateix temps que ha dit que «cal mirar cap al futur». «El Pla General de Defensa d’Inundacions de la Ribera de 1985 va suposar un canvi significatiu en la forma de comportar-se les inundacions a la comarca», tot i que «no va ser suficient» i «es va rectificar, es van corregir marges i es van restituir traçats dels llits a la part alta de la conca, entre altres actuacions». Machí ha recordat que «estem davant un calfament global que provoca pluges extremes i ens haurem d’acostumar, buscar solucions i moure’ns». També ha subratllat que «és important que els enginyers que treballem en aquest àmbit siguem conscient del risc que correm».
Preguntat per què cal fer després del pla del 1985, Polo ha indicat que «el problema és que amb les preses que es van fer no s’elimina el risc d’inundació a la Ribera perquè hi ha rius que no tenen regulació, com ara el Cànyoles, el Sellent i el Magre».
«Al pla del 20000 es contemplaven preses en eixos rius i actuacions en tota la Ribera del Xúquer, però el pressupost pujava a més de mil milions d’euros i al final no es va executar res», ha lamentat Polo, qui ha afegit que en un estudi iniciat al 2021 es van prioritzar actuacions de menor import per a poder ser executades. Les dues que es realitzaran de manera «més immediata» són als municipis d’Alzira i Carcaixent (Ribera Alt), i Polo ha afegit que enguany s’ha adjudicat el projecte de la presa al riu Cànyoles.
