La Llista Roja d’Hispània Nostra ja té 112 immobles en perill en el País Valencià. Des de hui, la nova edificació assenyalada és la Casa del Camp, en el terme municipal de Llíria, “un dels complexos arquitectònics més significatius de la comarca de Camp de Túria i un testimoniatge de l’evolució de l’explotació agrícola valenciana des de l’Edat mitjana fins al segle XIX”, ha explicat l’associació en un comunicat. Segons han recordat, per províncies, València concentra 80 béns en situació de risc, seguida d’Alacant, amb 23, i Castelló, amb nou. Amb eixes dades, segons Hispània Nostra, s’ha convertit en la cinquena comunitat autònoma amb el nombre més alt de béns patrimonials amenaçats inclosos en la Llista Roja. En maig va sumar dos immobles més: un a Benidorm (l’Alqueria de Lliriet) i un a València (les antigues naus industrials de Macosa).
La incorporació forma part de l’última actualització de la Llista Roja, que suma nous béns en risc de diferents comunitats autònomes i posa de manifest “la necessitat d’impulsar mesures que garantisquen la protecció i conservació del patrimoni cultural espanyol”, ha destacat l’associació.
Construïda per ordre de la Cartoixa de Portaceli en el segle XV, la Casa del Camp va romandre sota la seua propietat fins a la desamortització de Mendizábal. Posteriorment, va passar a les mans de la família Ybáñez, d’origen indià i tornada de Cuba, que va mantindre l’explotació agropecuària, centrada principalment en els cultius de secà mediterranis. Al llarg dels segles, l’immoble va anar ampliant-se per a adaptar-se tant a l’activitat agrícola com al seu ús residencial. Durant la Guerra Civil espanyola, el complex va arribar a més a allotjar un hospital.
També coneguda com a Masia del Camp, es troba en una parcel·la de 12.480 metres quadrats i està formada per un conjunt d’edificacions envoltades per un recinte emmurallat de fàbrica de maçoneria. El seu edifici principal presenta una planta rectangular i conserva dues de les garites que originalment se situaven a les cantonades del conjunt.
En el seu interior també s’han localitzat nombroses restes de ceràmica elaborada a mà. Encara que manté en peu la seua estructura i conserva bona part de la seua fisonomia original, inclosa la torre i el recinte emmurallat, la falta d’un manteniment integral ha provocat una deterioració progressiva, segons l’associació. Hispània Nostra ha advertit que alguns sostres i espais interiors es troben derruïts, mentre que diverses parets i escales presenten risc de solsida. La torrassa també mostra desperfectes i ha començat a patir despreniments, ha afegit. L’immoble, propietat de l’Ajuntament de Llíria, està catalogat com a Bé d’Interés Cultural, encara que no compta amb anotació ministerial.
Hispània Nostra va afegir a la llista en maig l’Alqueria de Lliriet, situada en l’extrem nord-oest del terme municipal de Benidorm a causa del seu delicat estat de conservació. Aquesta inclusió posa en relleu la urgència de protegir un espai etnològic de gran valor històric, vinculat als primers assentaments agrícoles i a l’organització del territori a la Marina Baixa medieval. L’espai conserva un paisatge treballat històricament amb abancalaments agrícoles i un complex sistema hidràulic format per basses, cisternes, pous i un aqüeducte, molts d’ells construïts o ampliats en el segle XIX. Destaca una gran bassa de maçoneria hidràulica amb capacitat per a 21.000 m³ i la mina de la finca de Thous amb séquia de 25 metres de longitud. Entre les construccions del conjunt es troben les cases de Lliriet de dalt, Lliriet de baix i les ruïnes de la casa de Lliriet de Thous, els propietaris de la qual posseïen terres en la zona des del 1791.
Per altra banda, les antigues naus de Macosa, a València, es van incorporar a la Llista Roja davant l’estat de la seua nau de màquines i tallers, “únic vestigi monumental conservat de l’antic complex industrial del carrer de Sant Vicent Màrtir. Originada en els tallers Devis, fundats a la fi del segle XIX, i consolidada després de la creació de MACOSA en 1947, la planta va tindre un paper clau en la modernització ferroviària espanyola, amb la fabricació de locomotores dièsel-elèctriques com les sèries 1900 i 333 de RENFE”, segons Hispània Nostra. La nau, construïda en les dècades del 1920 i 1930, “és un exemple del racionalisme industrial, amb uns 120 metres de longitud, murs de rajola vista, estructura d’acer reblat i coberta de dos vessants. A més del seu valor tècnic, va ser un símbol de la memòria obrera valenciana, especialment en els barris de Russafa i Creu Coberta”, afigen.
Després d’aquesta nova actualització feta pública hui, la Llista Roja d’Hispània Nostra comptabilitza 1.636 béns distribuïts per tot l’estat espanyol. Dels quals, recalquen, 112 són del País Valencià. Per a l’associació, aquesta dada posa de manifest “la delicada situació d’una part rellevant del patrimoni cultural” i lamenten que estiga “exposat a l’abandó, a la deterioració progressiva i a l’absència d’actuacions que en garantisquen la conservació”.
Impulsada per Hispània Nostra, la Llista Roja permet localitzar i donar visibilitat als elements patrimonials que es troben en perill. La iniciativa busca conscienciar sobre la necessitat de preservar-los i fomentar la col·laboració de les administracions, els propietaris i la ciutadania per a afavorir la seua protecció i recuperació. Fundada en 1976, Hispània Nostra és una associació sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública i que representa a l’estat espanyol dins de la plataforma conjunta Europa Nostra.
