Pensadors, filòsofs i experts d’àmbit internacional com ara Luigi Ferrajoli, Adela Cortina, Marta Pedrajas o Maria Neira coincidien aquest dimarts en la necessitat de refundar un pacte universal per la convivència que garantisca el compliment efectiu del dret a l’alimentació i, en conseqüència, abordar la fam com un delicte penal.
Així ho han exposat a la jornada «La importància ètica i moral de reeducar-nos cap a sistemes alimentaris més justos, sostenibles, sans i inclusius», organitzada per l’Ajuntament de València a través del Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible (Cemas) amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Alimentació.
Al respecte, l’exjutge del Tribunal Suprem d’Itàlia, expert en garanties i en drets, Luigi Ferrajoli, apostava per una Constitució de la Terra, un contracte social que consolide garanties i drets a problemes globals que requereixen solucions globals.
En aquest sentit, apuntava que els poders «més importants i agressius» estan fora de l’abast dels estats, i per això exposava que un nou pacte de convivència «interessa a tots, no només als països pobres sinó també als rics», ja que «la Terra és l’únic planeta que tenim», i si no s’atenen les catàstrofes «seran inevitables», ja siguen ecològiques, nuclears, del crim organitzat o del fonamentalisme. D’aquesta manera, deia, s’ha d’universalitzar el paradigma constitucional de les democràcies occidentals.
En aquesta línia, l’italià veu «imprescindible» abordar l’agricultura i la seua relació amb la gestió ambiental, així com una qualitat i quantitat d’aliments suficient per a garantir a tots els humans el dret a l’alimentació. «No és una qüestió moral sinó jurídica», ha advertit.
D’aquesta manera, defensa que la fam «no es pot reduir a la desigualtat, no és un fet natural, sinó que és producte del capitalisme més extrem», i demana regular una indústria de l’alimentació controlada per no més de deu poders multinacionals, que és la causant del canvi climàtic, de la contaminació, de la sobreexplotació del sòl i de l’aigua i que assoleix «indecents beneficis gràcies a l’explotació de milions de jornalers, en la seua majoria immigrants, en condicions pràcticament d’esclavatge».
Per tot això, el pensador exigeix limitar «aquesta fúria productiva», atesa la relació entre la salut de les persones i els cultius, i per a aconseguir-ho reclama a la FAO que garantisca una producció i distribució adequada dels aliments, i al FMI una política oposada a la seua actuació actual: deixar de permetre el proteccionisme i les subvencions estatals a les agricultures dels països rics i d’obligar a l’obertura dels pobres.
Alhora, aposta per limitar els preus dels aliments per als països pobres, una reconversió ecològica global de polítiques agroalimentàries i que tots els conflictes estiguen sotmesos al dret.
Per la seua part, la filòsofa Adela Cortina ha declarat que acabar amb la fam i amb l’extrema pobresa «no és un objectiu, sinó un deure polític, ètic, econòmic i social», i ha advertit que quan els deures «no es compleixen estem sota mínims d’humanitat, que és el que ens està passant».
«És una obligació que la nostra societat ha de complir ja», ha reclamat. Així, ha subratllat que la pobresa «és un mal radical que cal erradicar» i assegura que «hi ha mitjans per a aconseguir-ho, però falta voluntat», lamenta.
Cortina coincidia amb Ferrajoli en el fet que, en ser problemes globals, «la solució és tractar de crear una societat cosmopolita» en la qual tots els éssers humans siguen «ciutadans de primera» i es respecte «el seu dret a no ser pobres, a no tindre fam i a tindre una vida digna».
En aquest sentit, Marta Pedrajas, filòsofa i economista experta en Desenvolupament i Cooperació, advertia de les últimes dades de l’informe de la FAO: la fam al món va créixer en més de 150 milions de persones en 2021 per una pandèmia, i si continua aquesta evolució, al 2030 hi haurà 670 milions de persones al món patint fam, un 8% de la població mundial. Per això, l’experta defensa els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els acords globals per a «donar una resposta ràpida, coordinada i eficaç».
De la mateixa manera, Marcela Villarreal, directora de la Divisió d’Aliances de FAO i experta en la lluita contra la fam a nivell mundial, manifestava que hi ha tres raons darrere de la fam: motius econòmics, canvi climàtic i conflictes. Villarreal alertava que les desigualtats estan augmentat sobretot entre les dones de les zones rurals.
Per la seua part, la directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, María Neira, insistia que la contaminació és una de les grans causants de la crisi climàtica actual i de perjudicar la salut de la població. Per últim, el filòsof Jean Baud parlava de la importància de valorar els aliments.
L’alcalde Joan Ribó, que havia donat la benvinguda als participants, posava en valor que «tant procurar aliments com procurar salut o educació, forma part dels elements bàsics d’una societat del benestar», i elogiava els eixos de la política agroalimentària municipal, basada en l’alimentació de proximitat, en el cultiu agroecològic, en la sobirania alimentària, en la defensa de l’horta, en el foment dels mercats de venda directa de productors i en la promoció d’horts urbans i escolars.
