La Coordinadora Valenciana per a la Implantació Racional de les Energies Renovables ha presentat mocions als ajuntaments del País Valencià que plantegen la derogació dels articles dels decrets autonòmics que no permeten que siguen els consistoris els que puguen decidir sobre la instal·lació de renovables als municipis.
A través d’un comunicat, aquesta plataforma adverteix que tant el pla estatal com els decrets autonòmics per a l’impuls de les renovables «limiten totalment» la capacitat de decisió dels ajuntaments per a poder triar els llocs i les mides més adequades per a les instal·lacions de renovables als seus respectius municipis, «ratllant la inconstitucionalitat per saltar-se les normes urbanístiques municipals».
També adverteixen que «multinacionals i fons d’inversió estrangers, davant la possibilitat de fer negoci, han desembarcat en la majoria de les comarques de l’interior plantejant les seues instal·lacions i comptant amb la facilitat que permeten les normatives».
Segons la coordinadora, aquestes empreses han arribat a «passar per damunt dels ajuntaments» per a poder ubicar instal·lacions en espais protegits i accedir a la declaració d’interès comunitari, que pot suposar l’expropiació dels terrenys necessaris, «en alguns casos transformant les zones agrícoles en plena producció».
Davant aquesta situació, la coordinadora exigeix que es complisca quant abans l’acord parlamentari signat al maig pels grups del Botànic, PSPV, Compromís i Unides Podem, un pacte sobre l’energia que, consideren des de la coordinadora, és contradictori amb els decrets autonòmics, perquè «es reivindica l’establiment de mecanismes que permeten als municipis participar en la planificació i en l’ordenació de la implantació d’energies renovables en el seu terme».
Una altra de les peticions és conèixer quanta energia es pot aconseguir amb autoconsum, comunitats energètiques i instal·lacions en zones degradades, en considerar que la resta, fins arribar a 10.000 MW, s’hauria de negociar amb els territoris per a assegurar els objectius climàtics del 2030.
«Desgraciadament, el procés fins ara ha sigut a l’inrevés: tenim les comarques de l’interior plenes de peticions de projectes, en alguns casos amb necessitat de grans extensions de terreny», lamenten. Així, després de destacar que els ciutadans volen pagar el mínim possible per l’energia que consumeixen a les seues llars, adverteixen que per a això només hi ha dues solucions: l’autoconsum individual o col·lectiu, que «necessàriament implica una inversió de capital», i les comunitats energètiques locals amb participació municipal, que permetran els ajuntaments començar a oferir als seus ciutadans una energia més barata o dedicada a les persones més vulnerables.
Per a la coordinadora, aquest hauria de ser el primer objectiu de les administracions, ja que «l’electricitat de les macroplantes no abaratirà el rebut de la llum».
