La crisi energètica global i el canvi climàtic han posat en evidència la necessitat d’apostar per les energies renovables i accelerar la transició cap a un nou model energètic. Un repte que, tant per a les administracions com per al sector privat, està centrant bona part de les investigacions dels centres tecnològics valencians,
Una instal·lació que tracta de descarbonitzar la indústria ceràmica, noves cel·les solars i més econòmiques, generar hidrogen verd a través de residus que acaben a l’abocador i biocombustibles obtinguts a partir de subproductes animals són alguns dels projectes d’R+D+I en els quals treballen els investigadors de la Xarxa d’Instituts Tecnològics valencians, encarregada d’accelerar la innovació a les empreses en col·laboració amb les administracions.
L’objectiu és donar resposta a aquest repte des de sectors com ara el plàstic, la ceràmica o el moble; que l’impuls a les energies renovables puga afectar tot el teixit empresarial i que es complisquen les noves directrius europees i del País Valencià per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de 2030.
L’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) juga un paper central en aquest full de ruta i dirigeix tots els seus projectes cap a la transició energètica. Per exemple, en el seu pla de projectes hi ha iniciatives per a introduir aquestes energies en les llars, com ara «Hàbitat Sostenible i Construcció 4.0» i «Habitatge», amb fons de la Conselleria de Vivenda i de l’Ivace, respectivament, que entre altres aspectes introdueixen la integració de noves tecnologies de generació renovable en les vivendes i les actuacions relacionades amb comunitats energètiques.
Altres projectes de l’ITE, com ara «Way2Hydrogen» i «Road4Hydrogen», cofinançats amb fons europeus i de l’Ivace, treballen amb el focus posat en l’hidrogen renovable o verd. L’institut promou l’ús d’aquest hidrogen com a font d’energia, i que s’obtinga a partir d’electrolitzadors que funcionen, per exemple, amb energia solar. ITE també compta amb «SIGEN2H2», que aborda la generació d’hidrogen a través de tècniques de gasificació a partir de mescles de fraccions de residus que acaben a l’abocador. A més, encara que no és una energia renovable però sí obtinguda a partir de biotecnologia, el projecte «Biocell-Power», finançat per l’Ivace, alimenta dispositius gràcies a fluids d’éssers vius com ara la suor, la sang o la glucosa. «Tots els nostres projectes busquen que l’energia que es genera siga d’origen renovable o sostenible, és el que demanen les normatives», expliquen des de l’ITE.
La indústria ceràmica, que representa el 18,7% del PIB industrial del País Valencià i el 22% del de la demarcació de Castelló, és una de les més afectades per la crisi energètica degut a la seua naturalesa gasintensiva. L’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) compta amb una planta hipocarbònica dedicada a la descarbonització d’aquesta indústria, ubicada a Almassora (Plana Alta). Igualment, ITC també treballa en el projecte «CERANUTECH», finançat per la Generalitat a través de l’Ivace, que se centra en l’estudi i el desenvolupament de materials ceràmics per a la fabricació de receptors volumètrics utilitzats en les instal·lacions d’energia solar per concentració.
D’altra banda, el projecte «HIDROFERR», desenvolupat juntament amb la Plataforma Solar d’Almeria (CIEMAIT) i finançat pel Ministeri espanyol de Ciència, pretén impulsar la tecnologia de producció d’hidrogen per via termosolar a través del desenvolupament i la validació de nous materials per a obtindre receptors ceràmics de durada estesa.
D’altra banda, l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas) treballa en dos nous projectes: «MATENERGYH2», per a obtindre vectors energètics com ara l’hidrogen a través de processos assistits per catalitzadors; i «SOLARFLEX», amb el qual, gràcies a la combinació de tècniques d’impressió i recobriments de gran superfície, està creant cel·les solars més econòmiques, flexibles, de més mida i menys contaminants, utilitzant materials orgànics per a substituir els de silici. Ambdós projectes compten amb finançament de l’Ivace i dels fons FEDER.
Un altre exemple arriba des d’Ainia amb el projecte «UPBIOMET+», que avaluarà estratègies per a millorar la concentració de metà en biogàs. Per a això, s’utilitzarà la tecnologia de digestió anaeròbia per a la producció de biometà «in situ» a través de la transformació del CO2.
Pel que fa a l’Aidimme, l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins, té en marxa «H2GREEN», un projecte enfocat en la producció d’hidrogen verd a través de fotoelectrocatàlisi solar i eliminació de deixalles industrials contaminades amb restes orgàniques. Un altre projecte d’Aidimme en aquest àmbit és «MODECEL», que té la finalitat d’afavorir l’ús eficient de l’energia en comunitats energètiques a través del desenvolupament i de la validació de diferents solucions centrades en la rehabilitació i en la gestió energètica d’edificis. Un tercer projecte d’aquest institut, cofinançat per l’Ivace i la Unió Europea, és l’electrolitzador PEM per a la producció d’hidrogen a partir de fonts d’energia renovables, «SMARTH2PEM». Concretament, Aidimme s’ha encarregat de la síntesi dels electrocatalitzador sobre diferents suports electròdics a través de diferents tècniques electroquímiques i químicotèrmiques.
Alhora, Inescop i AIJU, amb el projecte «LIFE SUPERBIODIESEL», tracten de demostrar amb un projecte pilot la producció de biocombustibles derivats de subproductes animals utilitzant metanol en condicions supercrítiques amb una tecnologia catalítica heterogènia que produeix avantatges tècnics, mediambientals i econòmics respecte al procés de transesterificació tradicional, així com la producció de bioestimulants basats en aminoàcids lliures mitjançant un procés enzimàtic contribuint a la millora de l’eficiència dels subproductes generats en una adoberia.
Per últim, l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística (ITENE) està proposant el projecte «Urban Mobility Eco-Hub», un espai modular que està desenvolupant, per a ciutats i centres logístics, la combinació de distints tipus de serveis, com ara punts de recàrrega de vehicles elèctrics i zones d’oci. D’altra banda, es monitoritzaran rutes marítimes de distribució per a augmentar la seguretat en el transport de bateries de vehicles elèctrics i híbrids gràcies al projecte TRANSBATT, finançat per l’Ivace.
