El Tribunal Suprem ha assumit la tasca d’analitzar la falta de resposta del Govern espanyol a la sol·licitud de la companyia energètica Naturgy de tancar, de manera temporal, cinc plantes de gas, una de les quals està ubicada a Sagunt (Camp de Morvedre). Les altres quatre estan a Palos de la Frontera (Huelva) i a Cartagena.
Davant «l’interès econòmic general» que representa el subministrament d’electricitat, el Suprem s’ha proposat establir jurisprudència sobre els efectes del silenci administratiu en la regulació del sector energètic, i més en concre, sobre com afecta a les peticions de tancament de les plantes de cicle combinat.
En una interlocutòria, el Suprem admet a tràmit el recurs de Naturgy contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va desestimar les seues al·legacions davant el doble silenci del Govern, tant de l’actual com de l’últim del PP. Mariano Rajoy, de fet, va ser el primer president espanyol que va rebre aquesta sol·licitud.
Segons eixa sentència, la falta de resposta no es pot interpretar com un «sí» al tancament, atès que el que vol Naturgy repercuteix en el subministrament d’electricitat, que és un «servei d’interès general» que exclou «l’efecte positiu» del silenci administratiu, que suposa un «no» quan afecta a l’interés públic.
No obstant això, el Suprem posa l’accent en el caràcter «polisèmic» del concepte de servei públic, per la qual cosa aclarirà si aquest silenci serveix com un «no» del Govern a la petició de l’empresa energètica.
Naturgy, segons explica el Supem, no té «interès» a mantindre obertes eixes instal·lacions «a la vista de l’evolució del mercat de generació elèctrica i del procés de transició energètica» impulsat per la Comissió Europea amb el Pacte Verd Europeu.
Per a l’antiga Gas Natural Fenosa, generar electricitat és una activitat que «no constitueix cap servei públic». «El tancament d’una planta no implica que es transferisca al sol·licitant cap facultat relativa al domini o al servici públic, atès que únicament suposa el lliure exercici d’eixida d’un mercat», reclama.
