La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat la suspensió cautelar de l’escalonament dels cabals ecològics del Tajo per als anys 2026 i 2027, entre la presa de Bolarque (Conca) i l’embassament de Valdecañas (Càceres), establerts al Reial Decret 35/2023, de 24 de gener, una petició que havia presentat la Generalitat.
Segons informa el Suprem, la Generalitat té presentat un recurs contenciós administratiu contra la disposició addicional novena i l’apèndix 5 de l’annex V, referit als cabals ecològics del pla hidrològic del Rajo, del Reial Decret 35/2023, de 24 de gener, pel qual s’aprova la revisió dels plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental, del Guadalquivir, de Ceuta, de Melilla, del Segura i del Xúquer, i de la part espanyola de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebre.
Com a mesura cautelar mentre es resolia el recurs es plantejava la suspensió de l’escalonament dels cabals ecològics del Tajo per als anys 2026 i 2027, entre la presa de Bolarque i l’embassament de Valdecañas. En una interlocutòria amb data del passat 4 de maig, la sala subratllava que la Generalitat no presenta recurs en el primer esglaó, aplicable de forma immediata a l’entrada en vigor del Reial Decret 35/2023, de 24 de gener, fins el 31 de desembre de 2025.
El Suprem rebutja que, de no acordar-se la suspensió, es prive de finalitat legítima el recurs o patisca l’efectivitat de la sentència que es puga dictar quan corresponga, ja que la impugnació «fa referència a unes previsions relacionades amb els caudals ecològics que no s’aplicarien fins el 2026 i el 2027», un temps «més que raonable» perquè la Sala puga dictar sentència sense perjudici que, en un altre cas, la mesura cautelar es puga sol·licitar en qualsevol altre moment, tal com preveu la llei.
Tampoc s’aprecia que assistisquen a la Generalitat raons que justifiquen la suspensió des de la perspectiva de l’aparença de bon dret. «Tal com s’ha dit reiteradament per la jurisprudència, eixe criteri, no arreplegat a la Llei de la Jurisdicció, encara que tampoc exclòs per la mateixa jurisdicció i previst per l’article 728 LEC, s’ha d’explicar amb extrema prudència per suposar un pronunciament sobre el fons del litigi en els moments inicials del procés».
Per això, afegeix la interlocutòria, «només s’ha considerat aplicable en els supòsits d’impugnació d’actes aplicables de disposicions declarades nul·les, dels que reiteren o siguen idèntics a d’altres ja anul·lats o en aquells casos en què els vicis de nul·litat siguen manifestos de manera que no siga precís examinar-los per a la seua apreciació». I no creu la Sala que cap d’aquestes circumstàncies es donen en aquest cas, segons el Suprem.
