El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana –els dos a la Plana Baixa– i Almassora (la Plana Alta), per la Diputació de Castelló i per la Generalitat Valenciana, ha ampliat el programa de control de porcs senglars amb tres gàbies-trampa per a reduir-ne la sobrepoblació.
L’entitat ha informat que està redoblant els esforços per al control i la captura de la sobrepoblació de porcs senglars que s’està registrant entorn del Millars els últims anys.
Amb aquest objectiu, s’han instal·lat tres gàbies-trampa, una per cadascun dels municipis que integren l’entitat, que se sumen a les autoritzacions d’esperes nocturnes a Almassora i Borriana. A més, el Consorci del Millars iniciarà una campanya informativa de recomanacions entre la població dels municipis consorciats.
«Fa ja molts anys que, comptant sempre amb tots els permisos oportuns, estem intensificant el control dels porcs senglars al Millars, que han provocat una sobrepoblació que representa una amenaça per a la biodiversitat, l’agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes», apunta el president del Consorci i alcalde de Vila-real, el socialista José Benlloch, qui recorda que el sistema de gàbies ja es va implantar l’any passat a la localitat amb el resultat de 25 exemplars capturats.
En el cas d’aquesta ciutat, a causa de l’elevada concentració residencial al voltant del paratge, «no és possible el sistema d’esperes nocturnes que sí que hem autoritzat als municipis d’Almassora i Borriana. Per això, optem per la instal·lació d’aquest mètode de gàbies-trampa selectives que ha donat bons resultats i que ara ampliem a les tres poblacions que integrem el consorci», ha detallat Benlloch.
Per a fer possible aquest control i captura en gàbies, el consorci ha obtingut aquesta mateixa setmana tots els permisos requerits i destinarà 8.734 euros a la contractació d’un servei especialitzat.
La implantació d’aquest sistema de seguiment i captura de porcs senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció al paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i trampes fotogràfiques, entre altres, per a determinar la població d’aquests animals a l’entorn natural.
«Aquests treballs preliminars ens han permés acreditar que la presència del porc senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l’any. Això és així degut a múltiples factors, com ara el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no poden ser caçats, o pel fet que es tracta d’una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat», explica el president de l’organisme ambiental.
L’amagatall natural que poden suposar les canyes per als porcs senglars és un altre dels motius que explicarien l’increment d’aquesta espècie els últims anys al paisatge protegit. «Ací han trobat un ecosistema ideal per a la seua reproducció i això, quan hi ha sobrepoblació, suposa importants problemes als quals hem de donar resposta», diu Benlloch.
Entre els motius que justifiquen el servei, Benlloch ha enumerat danys en l’agricultura i les infraestructures agrícoles, el perill d’accidents de trànsit si creuen camins o vies com ara la N-340, la CV-20 o la AP-7, l’amenaça a l’equilibri ambiental, la transmissió de malalties als animals domèstics o els danys en zones verdes, infraestructures o mobiliari urbà.
A més, Benlloch ha subratllat que «si bé els porcs senglars no acostumen a atacar l’ésser humà, si se senten amenaçats o ferits sí que ho podrien fer».
