Les entitats Acció Ecologista-Agró i SEU/BirdLife han celebrat la restauració de l’àrea de reserva del Tancat de la Pipa, al «cor» de l’Albufera, un espai el fons del qual «ha tornat a tenyir-se de verd, recordant els anys seixanta, un aiguamoll d’aigua cristal·lina i ple de vida».
Tots dos col·lectius, que són els responsables de la gestió d’aquest espai, la propietat del qual és de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, han destacat en un comunicat que han observat un «creixement inèdit» de grans prades de vegetació submergida, també anomenats macròfits, que són «un senyal inequívoc de la recuperació ambiental d’aquest aiguamoll produïda per l’acció depuradora dels aiguamolls artificials».
Els tècnics de gestió de la reserva han indicat que s’estan aplicant mesures de gestió específiques en l’aiguamoll artificial, com per exemple generar períodes d’assecat de la llacuna, control de les poblacions de peixos invasors o maneig de l’entrada d’aigua i de la vegetació, amb l’objectiu de «recuperar el creixement espontani de les prades subaquàtiques», considerada com a «base de l’ecosistema».
Per a Agró, «l’aparició d’aquestes plantes aquàtiques, a part de ser un clar indicador de la millora de la qualitat de l’ecosistema, ofereixen un hàbitat fonamental com a àrea de refugi i alimentació per a nombroses espècies d’invertebrats aquàtics, peixos, rèptils, amfibis i ocells».
A més, subratlla que tenen «un paper important en la millora de la qualitat de l’aigua, ja que absorbeixen nutrients, proporcionen oxigen, afavoreixen la sedimentació de sòlids en suspensió i atenuen l’onatge provocat per l’acció del vent, reduint així l’erosió de les ribes».
Encara que no és la primera vegada que la vegetació subaquàtica creix en el Tancat de la Pipa, els mostrejos realitzats per l’equip de recerca d’Ecologia Integrativa de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València han confirmat una superfície màxima «històrica» de 3,75 hectàrees, que arriba a altures de pràcticament 30 centímetres.
En total, s’han identificat tres espècies diferents d’aquestes plantes submergides o caròfits, una espècie de briòfit, així com uns altres macròfits, espècies bioindicadores de bona qualitat de l’aigua.
L’equip de l’Institut d’Enginyeria de l’aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València ha reconegut «l’excel·lent» qualitat de l’aigua que han rebut les llacunes del Tancat de la Pipa en els últims mesos, gràcies a l’efecte depurador de les parcel·les d’aiguamoll artificial per on passa l’aigua prèviament, unit a les pròpies actuacions de gestió descrites anteriorment.
Prova d’això, són els «excel·lents resultats» obtinguts en els últims mostrejos realitzats, en els quals, després de l’establiment de la prada submergida, s’han aconseguit valors de fòsfor total per sota de 0,05 mg P/l, un valor «molt baix i positiu per a evitar l’eutrofització de l’aigua», així com una elevada transparència, amb valors entre dos i tres unitats nefelomètriques de terbolesa (UNF).
Els resultats obtinguts enguany en el Tancat de la Pipa confirmen una «dinàmica de recuperació» iniciada fa diversos anys donant lloc als denominats períodes de «fase clara». Això significa que augmenta la presència de crustacis planctònics (dafnias o puces d’aigua) que depreden sobre les algues verdes i retornen la transparència a l’aigua i durant períodes cada vegada més llargs que poden ser de fins nou mesos de l’any.
Segons els tècnics de SEU/BirdLife i Acció Ecologista-Agró, aquesta situació «evidencia la gran capacitat de recuperació dels aiguamolls quan reben aportacions d’aigua de qualitat». En aquest sentit, els aiguamolls artificials com el Tancat de la Pipa, igual que el Tancat de Milia i el Tancat de l’Illa, els altres dos aiguamolls artificials implantats al parc natural de l’Albufera, constitueixen «sens dubte» un «perfecte exemple» de projecte de restauració ambiental la gestió de la qual aporta grans beneficis sobre la recuperació ecològica.
