La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, formada per 44 entitats, denuncia el repartiment «desigual» dels projectes de plantes fotovoltaiques entre els diferents municipis, comarques i demarcacions provincials. La Coordinadora diu constatar que tan sols dues comarques, la Vall de Cofrents-Aiora i l’Alt Vinalopó, tenen la mateixa potència de tramitació que tota la demarcació provincial de Castelló, o la meitat de les de València o Alacant.
La Coordinadora aposta per repartir aquest cost de destrucció de llocs de treball entre totes les comarques, o fins i tot que les més poblades siguen les que facen un major esforç. A més a més, indiquen, «a major distància entre els centres de producció i de consum es produeixen majors pèrdues d’energia, xifrades en un 10%, siga pel transport o pel canvi a mitja tensió i baixa».
Les causes d’aquest «greu desequilibri» en el repartiment són, segons l’entitat, exclusivament econòmiques: «els projectes es dirigeixen a determinades comarques i municipis pel preu del sòl, sent el sistema de secà i l’estructura de propietat de latifundi els factors determinants. Però amb aquest model de repartiment de renovables s’agreuja la tendència a treure terreny a l’agricultura -en àrees on aquest sector econòmic és prioritari- i, per tant, també la despoblació. Una vegada més, les zones rurals veuen arrasat el seu territori per a mantenir un nivell econòmic i de benestar insostenibles», denuncien.
I a més, apunten la preeminència del benefici econòmic contravé la Llei estatal de Canvi Climàtic i Transició Energètica, «que en l’article 25 expressa que la implantació de plantes fotovoltaiques “perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on es faça l’esmentat desplegament per a activar l’economia i combatre el declivi demogràfic”. Difícilment es podrà complir amb aquest objectiu perquè fins ara la normativa tan sols preveu un cànon del 2% de les obres d’edificació i implantació, deixant-ne fora els costos d’instal·lació. Poc s’ingressarà en les arques dels municipis per a reactivar l’economia i combatre la despoblació, ben al contrari, probablement es pot agreujar la problemàtica».
La comarca amb major potencia en MW en tramitació és l’Alt Vinalopó, amb 1866,56 MW, quasi la meitat de la potència en tramitació que el conjunt de la demarcació provincial d’Alacant o de la de València, ja que ambdós tenen una potència en tramitació d’uns 4000 MW. La segueix en la llista, amb 1102 MW, el Vall de Cofrents-Aiora, amb una quarta part de la potència de tota la província de València. En tercera posició està el Vinalopó Mitjà amb 988,70 MW de potència en tramitació. Les comarques de l’Alacantí, la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i el Baix Segura tenen plantes que sumen en potència es entre 500 MW i 800.
Alhora, també hi ha un seguit de comarques, algunes de les quals entre les més poblades, que no tenen cap planta fotovoltaica. La més significativa és la de València ciutat, seguides de la Safor, la Marina Alta i la Ribera Baixa. Hi ha també comarques molt poblades amb una quantitat de plantes molt reduïda, com l’Horta ara Nord, que només té una planta en tràmit a Montcada de 3MW, l’Horta Sud amb tres plantes i un conjunt de 8 MW. Malgrat l’escassa població, el Racó d’Ademús i l’Alt Millars tampoc no tenen plantes fotovoltaiques en tramitació.
Per municipis, l’afecció és igualment desequilibrada. Destaca Villena (Alt Vinalopó) com a municipi més afectat, amb 21 plantes en tramitació que ocuparan 1972 hectàrees per a un conjunt de 1117 MW de potència. Altre cas extrem seria Requena (Plana d’Utiel), amb 16 plantes que ocuparien 1261 hectàrees per a 575 MW. Es tracta d’un cas particularment dolorós, segons indica l’entitat, atès que la vinya per a la transformació en vi crea sis llocs de treball per cada 100 hectàrees, «mentre que les plantes fotovoltaiques tan sols un lloc per la mateixa superfície».
El grau d’afecció per municipis, indiquen, també és «molt desigual». Les dues plantes de major potència estan, una a la Plana Baixa –entre els municipis de Xilxes, Moncofa i la Vall d’Uixò– i l’altra a la Plana Alta, a Benlloch i les Coves de Vinromà. Les Coves és el que suporta major afecció amb el 90% de les 445 Has d’ocupació. Alhora, la totalitat de superfície a ocupar és d’agricultura productiva amb ametlers, oliveres i garroferes. És un altre cas particular, ja que a les Coves de Vinromà hi ha certificades 344 hectàrees d’agricultura ecològica pel CAECV (Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana). Només en ametlla ecològica, el descens de producció seria del 62%.
Per damunt dels 400 MW de potència prevista es troben Monòver (Vinalopó Mitjà), Aiora (Vall d’Aiora) i Oriola (Baix Segura), i dels 300 MW Xarafull (Vall d’Aiora), Zarra (Vall d’Aiora) i el Villar (Serrans). En l’extrem oposat està la ciutat de València, on es concentrarien les empreses i institucions que defensen aquest model, amb cap projecte en tramitació.
