Mig centenar d’associacions de 40 municipis del País Valencià s’han manifestat aquest dissabte a València contra el «frau» de la transició energètica i han advertit que els macroplans eòlics i solars «provoquen la mort d’ocells, la tala d’arbres i sembren el paisatge de cables, torres i subestacions elèctriques amb gravíssims impactes ambientals». «Demanem que s’aposte per unes energies renovables ètiques de veritat», han subratllat.
La protesta, convocada per la Coordinadora Valenciana per una Ubicació Racional de les Energies Renovables, ha arrencat a les 12.00 des de les portes del Palau de Justícia, al costat de la Glorieta, fins a arribar al Palau de la Generalitat, i ha comptat amb l’assistència de la consellera d’Agricultura i Transició Ecològica, Isaura Navarro.
Amb el lema «Renovables sí, però no així», els manifestants han denunciat que promotors i fons d’inversió «trien els llocs més barats de l’interior, sense comptar amb el consens ni l’opinió dels ciutadans». Les associacions han demanat que es paralitze el model plantejat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i per la Generalitat Valenciana i que s’aposte per unes energies renovables ètiques «de veritat».
El portaveu de la Coordinadora Valenciana per una Ubicació Racional de les Energies Renovables, Julio Rodrigo, ha subratllat que hi ha zones agrícoles «on els agricultors han invertit molts diners i, si ara els expropien els terrenys, hauran de pagar molts diners». «Per què no pensem en zones degradades com altres països?», s’ha qüestionat Rodrigo, qui ha agregat que aquests llocs «poden ser autovies, carreteres, abocadors o zones sense cultiu».
El portaveu de la plataforma ha assenyalat que, per exemple, a el Villar (Serrans), les plantes fotovoltaiques «aniran a la zona agrícola de regadiu», quan és el poble del País Valencià que «més pedreres té». «No té sentit plantejar-se que l’agricultura en algunes zones concretes ha de transformar-se en plantes fotovoltaiques», ha defensat Rodrigo.
En aquest sentit, ha apostat per «un altre model» i han considerat que s’hauria d’haver començat «a l’inrevés». «Possiblement fan falta plantes grans, però no primer grans i després d’autoconsum, comunitats energètiques i comunitats energètiques locals, la proposta és donar-li la volta al que s’ha plantejat», ha argumentat.
La consellera d’Agricultura i Transició Ecològica, Isaura Navarro, que també ha assistit a la marxa, ha assenyalat que, fins ara, les empreses «han decidit on fer la sol·licitud per a instal·lar les plantes i cal canviar això». «El que fem entre la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball; la de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat; i la d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència climàtica i Transició Ecològica és treballar per a establir quines zones són preferents per a instal·lar renovables», ha concretat.
En aquest punt, Navarro ha indicat que es convidarà a les empreses a «anar a les zones degradades i, si fan ací la seua tramitació, serà molt més àgil i senzilla». «Es tracta de connectar els interessos de tots perquè des de la Generalitat apostem per les energies renovables, però hem de veure on se situen per a generar el menor mal possible», ha ressaltat.
