L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) i La Unió de Llauradors i Ramaders (LA UNIÓ) han reclamat a la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà (Compromís), en la reunió que han mantingut, mesures urgents davant la crisi de preus del sector agropecuari perquè estiguen per damunt dels costos de producció.
Així mateix, en la reunió, a la qual també ha assistit el secretari autonòmic, Roger Llanes, han analitzat el full de ruta que van elaborar fa dos anys «del qual encara queden nombrosos aspectes per abordar», segons han informat en un comunicat les organitzacions agràries.
Sobre aquest tema, recalquen que la campanya passada va ser «un desastre» per a la majoria dels cultius i ramaderies com demostra «l’augment exponencial d’explotacions abandonades per la falta de rendibilitat».
De la mateixa manera, els primers tractes comercials per a la pròxima campanya citrícola «no cobreixen els costos de producció», adverteixen que la llei de la cadena «no està sent efectiva» i la AICA, malgrat les seues actuacions, «no aconsegueix acabar amb aquesta problemàtica».
Per això, aposten per una AICA valenciana «rigorosa» i reclamen que la Conselleria la pose en marxa a la major celeritat i que compte amb un registre obligatori de tots els contractes que es realitzen de compravenda, així com dotar-se d’un organisme públic que estudie i faça públics els costos mitjans de producció dels principals cultius i ramaderies, i un observatori de preus que faça un seguiment continu de les campanyes de comercialització.
Així mateix, ha de dur-se a terme un control i inspecció dels contractes, de manera que quan es detecten distorsions, aquesta AICA valenciana actue d’ofici iniciant una recerca. A més, és necessari que s’implique en la inspecció dels punts de venda.
En relació amb la nova llei de gestió de residus, han sol·licitat que en el futur reglament s’especifique i se solucione el problema de les restes agràries mitjançant tràmits i autoritzacions simplificats que no suposen una càrrega burocràtica als agricultors.
Així mateix, recorden les seues propostes per a solucionar «la pinyolà» en els cítrics que requereixen d’un pressupost per al 2023 que incloga mesures com la reconversió, l’ús de malles i la geolocalització/xips dels ruscos, que impedisquen la producció de llavors en els cítrics.
Un altre dels punts abordat ha estat el creixement incessant de fauna salvatge que provoca pèrdues que superen els 35 milions en el sector agrari i ramader del País Valencià i reclamen mesures urgents per a controlar la població d’aquestes espècies.
D’altra banda, han sol·licitat que faça costat als col·lectius d’entitats de reg de les quals formen part productors de diversos cultius, convencionals i ecològics, ja que requereixen d’un canvi en el mètode de fertilització amb un sobrecost econòmic que hauria de compensar l’administració durant el primer any, així com facilitar la incorporació de tècnics especialitzats per a la planificació del que s’ha abonat.
Les organitzacions també reclamen que el paper de les OCAPAS deixe de ser merament burocràtic i es convertisquen en la part del servei de transferència de la Conselleria al qual els agricultors poden acudir a assessorar-se i que també facen informes de la situació de cada comarca respecte a plagues i malalties o danys meteorològics perquè la Conselleria dispose d’una informació correcta de la situació de cada territori. A més, demanen unificar criteris en els tràmits burocràtics i que s’unifiquen criteris.
Assegurances agràries
Així mateix, han valorat l’esforç de la Conselleria en matèria de subvencions a les assegurances agràries, però han exigit que aquesta aportació es faça valdre enfront de les decisions que puguen prendre Agroseguro i Enesa en contra dels interessos del sector agropecuari valencià.
Finalment, reclamen crear un fons de crisi que reba partides pressupostàries anuals per part de la Conselleria per a atendre situacions de desequilibris econòmics en el sector i han recordat que la llei d’estructures no sols està pensada per a concentrar parcel·les, també ha d’abordar el tractament fiscal de les compres i vendes per a facilitar aquest procés.
Per acabar, davant l’escàs èxit d’aquesta norma quant a explotacions en comú per a acabar amb el minifundi, les organitzacions agràries han proposat la creació d’explotacions pilot en l’àmbit provincial perquè els agricultors puguen conéixer el funcionament d’aquest model i comprovar que és una solució útil.
