Aquest diumenge la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, ha commemorat l’aniversari del bombardeig del 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, a mans de l’aviació feixista italiana. Aquell episodi va deixar més de 150 morts a la ciutat, i l’homenatge ha comptat amb la presència institucional de l’alcalde, Roger Cerdà; de la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix; de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; i de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquest últim ha defensat durant la seua intervenció que una democràcia «digna» és la que «reconeix el patiment, dona valor a la memòria i a la història», i ha demanat «defensar la pau», perquè aquesta «ha d’anar acompanyada de l’amor a la ciència, a la cultura, al respecte i del perdó». Segons Zapatero, tot això depèn «en gran mesura de la consciència col·lectiva», i actes com el que s’ha celebrat aquest diumenge a Xàtiva «ajuden a fomentar-la».
Pel seu compte, l’expresident Ximo Puig ha agraït l’empenta dels «joves de Xàtiva», que van iniciar l’acte de l’aniversari del bombardeig «quan la veu oficial estava unida a la muda indecència circulant en Ferrari», deia referint-se al passeig de l’expresident valencià Francisco Camps, amb l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, al circuit de la Formula 1 l’any 2009.
El bombardeig
El bombardeig del 12 de febrer de 1939 a Xàtiva va ser un dels més tràgics al País Valencià durant la Guerra Civil. L’aviació feixista italiana, amb el suport de les tropes franquistes, va atacar l’estació ferroviària quan un tren de militars que tornaven a casa s’hi trobava estacionat.
L’atac, «brutal i inesperat», va causar més de 150 morts i nombrosos ferits. El 2003 va ser commemorat amb una escultura de Miquel Mollà titulada «l’Aixopluc», situada en un lloc que s’ha convertit en espai de record, de reflexió i de compromís amb la memòria històrica i amb la cultura de pau.
