Cada any, Xàtiva recorda que el 12 de febrer del 1939 va patir un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil al País Valencià amb un acte en memòria de les víctimes. Hui diumenge al migdia, l’Ajuntament, junt amb entitats memorialístiques i la societat civil, ha retut homenatge a les vora 150 persones que van perdre la vida en el bombardeig de l’aviació feixista.

L’acte s’ha realitzat a l’entorn de l’estació, on van succeir els fets, i busca “reafirmar el compromís de la ciutat amb la memòria històrica i la justícia, recordant la necessitat de preservar el record per evitar que fets com aquests es tornen a repetir”, tal com han explicat des del mateix consistori.

El director de cinema, Vicent Monsonís, autor de la pel·lícula «La invasió dels bàrbars», ha estat l’encarregat de llegir el recordatori. També han intervingut el president del Consell de la Joventut de Xàtiva, Guillermo Pastor Navalón, així com l’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà i Boluda. Destaca la presència a la cita del diputat al Congrés espanyol Nahuel González.

Una vegada finalitzats els parlaments, ha tingut lloc junt a l’escultura de l’Aixopluc la tradicional ofrena de corones de llorer en record a les víctimes. L’acte ha comptat també amb les actuacions de Pep Gimeno “Botifarra”, de la Muixeranga de Xàtiva, i de la colla “La Socarrà”. L’acte ha estat conduït per la periodista enguerina Emma Gómez Pastor.

L’homenatge s’ha completat amb l’exposició retrospectiva del bombardeig ubicada al vestíbul de l’estació. La mostra ofereix un recorregut històric que situa els fets dins del context general de la Guerra Civil espanyola, amb una atenció especial a la realitat social i política de Xàtiva durant la Segona República.

Com cada any, Xàtiva ha retut homenatge a les més de 150 víctimes de l’aviació feixista

Un bombardeig devastador

El bombardeig de l’estació de Xàtiva, que va tindre lloc el 12 de febrer de 1939, va ser un dels episodis més tràgics de la contesa bèl·lica a les comarques valencianes. L’aviació feixista italiana, que donava suport a les tropes franquistes, va atacar l’estació ferroviària just quan un tren de militars que tornaven a casa es trobava estacionat. L’atac, brutal i inesperat, va causar més de 150 morts i nombrosos ferits, convertint-se en una de les accions més devastadores contra la població civil en els darrers mesos del conflicte.

L’any 2003 es va situar a la plaça de l’estació «L’aixopluc», una escultura commemorativa creada per Miquel Mollà. Aquesta obra, que representa una gran estructura metàl·lica inclinada que evoca la idea d’un refugi precari, un simbòlic aixopluc; simbolitza la fragilitat de la vida davant la barbàrie de la guerra. Aquest conjunt escultòric esdevé un espai de record i reflexió, reforçant el compromís de la ciutat amb la memòria històrica i la cultura de la pau.

Més notícies
Notícia: Crevillent, seu dels avanços en sostenibilitat i independència energètica
Comparteix
La trobada a la seu d’Enercoop reunirà Forner-Cuenca, Belso i Mas Belso, amb presentació d’Assolir i benvinguda de l’alcaldessa Lourdes Aznar, per abordar oportunitats i riscos de la transició cap a l’autosuficiència energètica
Notícia: VÍDEO | Nuclear Dragon llança un videojoc “molt valencià”
Comparteix
El projecte, creat per Pasqual Monzonís i Beatriz Galiano, convida a ajudar una fallereta a arreplegar ingredients i a destruir els que “no haurien de formar part” del plat
Notícia: La VI Travessa per la llengua i el país recorrerà el Baix Vinalopó
Comparteix
La caminada cultural i reivindicativa tindrà lloc el 22 de febrer
Notícia: El mestre que va fundar un equip de futbol i va morir a l’exili
Comparteix
Pedagog, polític, advocat, escriptor, periodista... però pel que és més recordat José, "Pepet", Ballester Gozalbo és per ser el primer president del Llevant quan tenia 14 anys

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa