Xàtiva (la Costera) commemorarà aquest diumenge, 15 de febrer, a les 12 h, a la plaça de l’Estació, l’aniversari del bombardeig del 12 de febrer del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, a mans de l’aviació feixista italiana, que va deixar més de 130 morts a la ciutat. Enguany, el parlament de l’acte serà a càrrec del director de cinema Vicent Monsonís, autor de la pel·lícula La invasió dels bàrbars.
Cada any, l’Ajuntament homenatja les víctimes d’aquest aquest tràgic episodi, juntament amb entitats memorialistes i la societat civil, amb l’objectiu de “reafirmar el compromís de la ciutat amb la memòria històrica i la justícia, recordant la necessitat de preservar el record per a evitar que fets com aquests es repetisquen”, ha destacat el consistori.
També hi intervindran el president del Consell de la Joventut de Xàtiva, Guillermo Pastor Navalón, i l’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà. A més, hi participarà el diputat per Sumar al Congrés Nahuel González.
Després dels parlaments, tindrà lloc al costat de l’escultura L’Aixopluc la tradicional ofrena de corones de llorer en record de les víctimes.
Així mateix, hi actuaran Pep Gimeno Botifarra, la Muixeranga de Xàtiva, i la Colla La Socarrà. L’esdeveniment estarà conduït per la periodista enguerina Emma Gómez Pastor.
D’altra banda, es pot visitar l’exposició retrospectiva sobre el bombardeig situada al vestíbul de l’estació. La mostra ofereix un recorregut històric que situa els fets dins del context general de la Guerra Civil espanyola, amb una atenció especial a la realitat social i política de Xàtiva durant la Segona República.
Atacs aeris
Aquest va ser un més dels nombrosos atacs sobre població civil que va efectuar l’aviació franquista i els seus aliats sobre el País Valencià els últims mesos de la Guerra Civil, quan ja era evident el final d’aquesta i quan l’aviació republicana i les defenses antiaèries valencianes estaven molt malmeses. L’aviació franquista, la italiana i la legió Còndor alemanya van intensificar aleshores els seus bombardejos atacant, des de principis de febrer, València, Sagunt, Gandia i Dénia. L’aviació italiana, amb seu a Mallorca, es va mostrar especialment activa gràcies a l’absència d’impediments.
El dia 11, la vespra, havien atacat Manuel, població veïna de Xàtiva. El dia 12, finalment, a les 11.30 h del matí, cinc avions pertanyents al 27 Gruppo de l’Aviazione Legionària delle Baleari van aparéixer al cel de Xàtiva i van deixar caure 20 bombes de 250 kg. Aquestes impactaren de ple sobre l’estació i les cases circumdants just quan entrava un comboi militar amb soldats de la XLIX Brigada mixta de l’exèrcit popular que regressava amb permís del front.
En les fotos fetes pels mateixos italians, es pot comprovar la gran fumera que van provocar els impactes. Uns impactes que van fer trontollar tota la ciutat. En total, van morir 130 persones de manera directa o dies després als hospitals, i hi va haver quasi 300 ferits. Alguns van haver de ser traslladats a l’hospital d’Ontinyent, ja que Xàtiva va quedar desbordada davant l’allau de víctimes. Entre els morts hi ha haver sobretot soldats, però també civils. Cal destacar-ne 3 xiquets i 14 dones.
L’impacte emocional va ser tan fort que la por a un nou bombardeig es va apoderar de la població de Xàtiva durant aquest darrer tram de la guerra i, tot i la crida de l’alcalde Jovino Fernández a la normalitat, gran part de la població es va traslladar a les cases de camp del paratge de Bixquert, atés que els refugis antiaeris encara no estaven acabats i tothom temia un nou atac.
