Xàtiva (la Costera) acollirà els dies 5, 13 i 14 de febrer el XVII Memorial de les Víctimes del Bombardeig del 1939. L’edició d’enguany s’articula al voltant del Simposi 2026 “La memòria dels oblidats“, organitzat per l’associació Ulleye, i té com a objectiu recordar els fets i les conseqüències de l’atac de l’estació de ferrocarril el 12 de febrer d’aquell any a mans de l’aviació feixista italiana, un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil a la ciutat, i mantindre viva la memòria de les 130 persones que hi van perdre la vida.
Les jornades tindran lloc a la Casa de la Cultura i inclouran presentacions, conferències, taules de reflexió i actes de reconeixement vinculats a la memòria democràtica, la repressió franquista i la transmissió històrica dels valors democràtics. Començaran el dijous 5 de febrer, a les 19.30 h, amb la presentació del llibre 50 anys de la mort del dictador.
Posteriorment, el divendres 13 de febrer, a les 17 h, se celebrarà la inauguració oficial del memorial i, tot seguit, es desenvoluparà una programació intensa centrada en la memòria democràtica, la dictadura franquista, els drets humans, la violència política i la repressió al País Valencià.
Hi participaran professors universitaris, investigadors, artistes i testimonis directes, i s’hi duran a terme intervencions centrades en experiències familiars i socials de la repressió.
A més, es farà un reconeixement a Sal·lus Herrero i Gomar, professor de filosofia i sociologia, i col·laborador de Diari La Veu, pels seus treballs de memòria democràtica, per la defensa de les senyes d’identitat del País Valencià i pel seu compromís cívic.
El simposi clourà el dissabte 14 de febrer amb una visita al cementeri civil, un acte de record a les víctimes i diverses ponències dedicades a la història local, la lluita democràtica i la memòria social.
Totes les activitats seran d’accés lliure fins a completar l’aforament.
El bombardeig de l’estació de Xàtiva
El 12 de febrer del 1939, l’aviació feixista italiana va bombardejar l’estació de Xàtiva i va matar 130 persones, entre les quals hi havia dones, xiquets i molts soldats que tornaven del front de Còrdova, i en va ferir quasi tres-centes.
Aquell dia va acudir molta gent a l’estació perquè feia una parada tècnica d’escassos minuts un tren amb soldats que tornaven del front i un bon nombre de familiars i amics van aprofitar l’ocasió per saludar-los. En uns minuts, tres avions italians carregats de bombes sembraren el terror i la mort.
Aquest va ser un més dels nombrosos atacs sobre població civil que va efectuar l’aviació franquista i els seus aliats sobre el País Valencià els últims mesos de la Guerra Civil, quan ja era evident el final d’aquesta i quan l’aviació republicana i les defenses antiaèries valencianes estaven molt malmeses. L’aviació franquista, la italiana i la legió Còndor alemanya van intensificar aleshores els seus bombardejos atacant, des de principis de febrer, València, Sagunt, Gandia i Dénia. L’aviació italiana, amb seu a Mallorca, es va mostrar especialment activa gràcies a l’absència d’impediments.
El dia 11, la vespra, havien atacat Manuel, població veïna de Xàtiva. El dia 12, finalment, a les 11.30 h, cinc avions pertanyents al 27 Gruppo de l’Aviazione Legionària delle Baleari van aparéixer al cel de Xàtiva i van deixar caure 20 bombes de 250 kg. Aquestes impactaren de ple sobre l’estació i les cases circumdants just quan entrava un comboi militar amb soldats de la XLIX Brigada mixta de l’exèrcit popular que regressava amb permís del front.
En les fotos fetes pels mateixos italians, es pot comprovar la gran fumera que va provocar els impactes. Uns impactes que van fer trontollar tota la ciutat. En total, van morir 130 persones de manera directa o dies després als hospitals, i hi va haver quasi 300 ferits. Alguns van haver de ser traslladats a l’hospital d’Ontinyent, ja que Xàtiva va quedar desbordada davant de l’allau de víctimes. Entre els morts, hi ha haver sobretot soldats, però també civils. Cal destacar-ne 3 xiquets i 14 dones.
L’impacte emocional va ser tan fort que la por a un nou bombardeig es va apoderar de la població de Xàtiva durant aquest darrer tram de la guerra i, tot i la crida de l’alcalde Jovino Fernández a la normalitat, gran part de la població es va traslladar a les cases de camp del paratge de Bisquert, atés que els refugis antiaeris encara no estaven acabats i tothom temia un nou atac.
