Rafa Xambó i Ricard Chulià van passar pel pòdcast de Diari La Veu a Ràdio Klara per presentar L’assassinat de Guillem, una obra editada per Rebel Edicions que arriba coincidint amb un nou aniversari de la mort de Guillem Agulló, assassinat per un grup de nazis a Montanejos el 1993. La conversa, emesa el 9 d’abril, no es va quedar en la memòria sentimental d’un símbol antifeixista. Els dos convidats van convertir l’entrevista en una acusació documentada contra el paper de la Guàrdia Civil, contra el tractament judicial del cas i, sobretot, contra l’actuació de determinats mitjans de comunicació, amb Las Provincias al centre de la crítica.
Xambó, que ha analitzat 450 peces periodístiques i mig centenar de peces audiovisuals sobre el cas, va resumir l’assassinat de Guillem amb una duresa sense embuts. Va recordar que Agulló era “un jove compromès, un jove antirracista, independentista, molt compromès amb les llibertats del País Valencià”, i va relatar com un grup d’extrema dreta el va anar a buscar expressament fins a Montanejos, on el van acorralar fins a matar-lo d’una punyalada. “Punt, i això és la història, la història terrible”, va dir, abans d’afegir que, a partir d’ací, comença “tota la barbaritat” institucional i mediàtica.
L’entrevista va reservar els moments més contundents per al paper de Las Provincias. Xambó va assegurar que l’estratègia del diari va ser “negar que això siga un assassinat polític, quan ho és claríssimament”, i va denunciar que el rotatiu va assumir i amplificar els arguments de la defensa de Pedro Cuevas, fins al punt de contribuir a “justificar l’assassinat i perseguir la víctima”. Segons va explicar, mentre altres mitjans almenys humanitzaven Guillem o recollien el dolor de la família i dels amics, en Las Provincias “sempre és l’advocat defensor de l’assassí el que parla”. La conclusió de l’investigador va ser encara més dura: “Las Provincias ha sigut l’element més tòxic i de major interferència en la política valenciana des de sempre”.
“Las Provincias ha sigut l’element més tòxic en la nostra política”
Ricard Chulià, editor del llibre, va reforçar aquesta tesi i va remarcar que el volum documenta “fins al mil·límetre” no només el crim, sinó també tot el sistema d’exculpació dels assassins i de criminalització de l’entorn de Guillem. Chulià va arribar a afirmar que, si Guillem no haguera mort, “no tingueu cap mena de dubte que el que va a la presó és Guillem”. La frase resumeix bé l’esperit del llibre: no només explica una mort, sinó el funcionament d’un aparell de poder que va intentar capgirar la realitat.
Un altre dels eixos de la conversa va ser el paper de la Guàrdia Civil. Xambó va relatar episodis que considera “infumables” i “delirants”, com la retenció durant hores dels amics menors d’edat de Guillem sense aigua ni menjar, o la manera negligent com es va permetre escapar els agressors. L’autor també va carregar contra el tractament judicial, recordant que al final la condemna principal no va ser per assassinat sinó per homicidi, amb una pena que Pedro Cuevas només va complir parcialment. “És repugnant”, va resumir.
La conversa també va servir per situar el llibre més enllà del cas concret. Chulià va insistir que L’assassinat de Guillem és “la dissecció minuciosa de l’assassinat real, de l’assassinat fàctic, de l’assassinat mediàtic i finalment de l’assassinat judicial”, però també “un llibre que t’explica el País Valencià des de la transició fins als anys 90”. En eixe sentit, Xambó va defensar que el cas Agulló no va ser una excepció, sinó una peça dins d’un clima de violència feixista sostinguda i sovint impune.
L’entrevista va acabar amb una idea compartida: Guillem Agulló continua sent una presència viva per a diverses generacions. Si per als qui el van conéixer o el van viure en directe simbolitza el colp d’una època, per a molts joves posteriors ha representat durant anys el record brutal que al País Valencià ser antifeixista també podia costar la vida. I això, precisament, és el que el llibre vol deixar escrit amb noms, dates i proves.
