Al País Valencià, la dreta i l’extrema dreta sempre han provat de fer servir «la guerra de l’aigua» per als seus interessos partidistes apel·lant a les emocions dels ciutadans en aquest tema tan sensible. Només cal recordar les mobilitzacions convocades el 2002 pel PP, encapçalat per Eduardo Zaplana, amb el lema «Aigua per a tots», per a reclamar l’aplicació del Pla Hidrològic Nacional. De fet, semblava que no hi havia cap altre problema més greu. Ja s’havien encarregat els mitjans de comunicació afins i entitats com ara la Cambra de Comerç valenciana o AVA de dirigir tota l’atenció cap a la «manca d’aigua» que ens ofegava i que només se solucionaria amb el transvasament de l’Ebre. No només necessari per al País Valencià, asseguraven, sinó també per a Múrcia i Almeria. I per això va acudir tanta gent en autobusos des d’aquells territoris a la manifestació organitzada al Cap i casal, que incloïa, entre altres al·licients, 400 paelles gegants i una «mascletà».
Després de 20 anys, l’ús de l’aigua s’ha racionalitzat i millorat en nombrosos municipis valencians tant per a consum humà com per a l’agricultura, però és cert que cal redimensionar l’extensió de regadiu tenint en compte que els experts afirmen que l’aigua serà cada vegada un recurs més escàs. La poca pluja dels últims mesos així ho evidencia. Fa un any Raquel Andrés posava aquesta qüestió «tabú» damunt de la taula en un reportatge publicat a Diari La Veu en què proposava repensar el regadiu valencià en temps de sequera i exposava l’opinió de diversos especialistes.
A més, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), que determina la política d’aigües europea considera la planificació hidrològica com un procés general tendent a recuperar i conservar el bon estat ecològic de les masses d’aigua, única manera de garantir la viabilitat i la sostenibilitat de l’ús d’aquest recurs a llarg termini.
Un «nou Pla Hidrològic Nacional»
Per això sobta que el conseller d’Agricultura, Pesca i Ramaderia, José Luis Aguirre (Vox), defense que per a combatre la sequera és necessària la interconnexió de conques i la creació d’infraestructures hídriques, amb un «nou Pla Hidrològic Nacional».
Aguirre ho ha dit en una entrevista concedida a Europa Press arran de la decisió del govern espanyol de dessalar aigua a Sagunt (el Camp de Morvedre) per a enviar-la en vaixells a Barcelona. Una decisió que, a parer seu, és «un error», ja que cal «fer les coses amb sentit comú».
«A Barcelona estan passant set, mentre l’Ebre està tirant aigua a la mar», ha asseverat. Per a Aguirre, la proposta de tractar les aigües a Sagunt per a transportar-les després «travessant eixa desembocadura que tira a la mar milions de litres d’aigua dolça» suposa «un procés caríssim i amb un cost energètic brutal».
Evidentment, la dessalació no és una mesura estructural adequada per a fer front a la sequera i cal invertir més en la millora de les xarxes de distribució urbana i de reg, la reutilització d’aigües depurades, la descontaminació d’aqüífers, la millora dels entorns fluvials, etc. Tanmateix, els experts afirmen que l’intercanvi d’aigua entre conques resulta insostenible i afegeix un grau d’incertesa alarmant sobre el futur dels rius i aqüífers que han de ser «solidaris» per imperatiu polític o econòmic. A més, es perd la possibilitat de retornar-la a la conca d’origen.
Però, segons el conseller, «mitja Espanya s’ofega, mentre una altra mitja no té aigua per a tirar avant» i «potser, si haguérem creat amb temps suficient aquelles infraestructures, ara no passaríem aquesta set».
Per això, en la seua opinió, amb l’«abandó» del Pla Hidrològic Nacional per part de l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es va perdre una oportunitat, perquè aquest contemplava «mesures realment efectives», a més de comptar amb subvencions europees. Aguirre creu que «no és tard» per a recuperar-lo, encara que «sembla que la història es repetisca», perquè «va ser precisament per exigències dels socis d’Esquerra Republicana que el govern va paralitzar el pla» i «fins i tot va haver d’indemnitzar les empreses que estaven fent els projectes».
Enfront d’això, ha dit que s’ha de reprendre la política de creació d’infraestructures hídriques, però ha advertit que la Llei de Restauració de la Naturalesa «ens posarà pegues» per a desenvolupar les necessàries, ja que preveu que es done «continuïtat de llits, es lleven les preses, rescloses i assuts, que és el que ha utilitzat l’home des que va començar a cultivar la terra».
Tajo-Segura i Xúquer-Vinalopó
Respecte al transvasament Tajo-Segura, el conseller ha defensat que «és necessari continuar pressionant» l’executiu espanyol perquè hi ha «moltes famílies que es juguen el pa de cada dia a poder cultivar al Baix Segura i a Múrcia»
«Ara tenim la possibilitat del transvasament Tajo-Segura, que cal fomentar, i en les altres possibilitats està el Xúquer-Vinalopó, però tot això s’hauria de complementar amb unes infraestructures necessàries en un nou Pla Hidrològic Nacional que interconnectara les conques dels diversos cursos fluvials de tot Espanya», ha insistit.
