Mentir de forma permanent és més pesat que un matrimoni fals. I hi ha qui no es cansa de fer-ho en periòdics gratuïts, en jornades intempestives de promoció mediàtica, en visites institucionals per a fer-se la foto, però de forment ni un gra, etc.
Si llegiu el projecte de desviament del Barranquet d’Aldaia -les pancartes que ho reclamen el consideren així- veureu que, per molt que ho vullguen fer creure, no és ni desviament ni cristoquelofundó.
Anem a pams. Mireu: si l’entubament previst, al costat de la redona de Bonaire, en el projecte del Ministeri -amb 100 metres cúbics de cabal màxim- haguera existit en el moment de la dana, davant l’avinguda d’aigua i remels de més de 1.000 metres cúbics -segons dades provisionals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer mateixa-, la seua actuació hauria disminuït la inundació en 20-25 centímetres, en el millor dels casos, per als carrers propers al Barranquet i para de comptar. Més val això que res, que diria aquell; sí!
Però, a canvi, alerta!, en eixe mateix escenari hipotètic, la probabilitat que l’aigua i tot el que hi arrossegaria hagueren col.lapsat, per obstrucció interna, eixa canalització subterrània (amb dues corbes de noranta graus en el seu trajecte) seria, a la vista de la temeritat del projecte, elevadíssima, per no dir, directament, segura.
I, amb eixe col·lapse, mira per on, s’haguera obrat el miracle: l’aigua arribaria, per desbordament i en caiguda lliure, on abans no ho feia: Pujadeta del Sord, Perdiguer, Pedrota, Cautiva i altres zones del barri del Crist, Pont Nou, barri del Pilar i avinguda de la Música -mireu el PATRICOVA. Ara sí, el cercle es tancaria i tot el nucli urbà d’Aldaia i zones adjacents es negarien irremissiblement. En altres paraules, ja no se n’escaparia ni déu. Això ho entén fins i tot un jambo, però…
Com volen evitar-ho els tècnics, pressionats per les urgències dels polítics que volen tapar les seues misèries amb projectes perillosos per a la població? Sembla que els enginyers, aliens a la catàstrofe que se’ns precipità el 29 d’octubre del 2024, sense avís previ, en forma d’onades d’aigua i fang amb crestes de palets, canyes, sofàs, arbres, contenidors i immundícia de tota classe, volen fer-ho amb ocurrències que no es creuen ni ells; i ja és grossa la cosa!
Mireu. L’actual planificació contempla, entre altres actuacions estel·lars, la plantació d’arbres i arbustos com a mesura per a evitar possibles embossos a l’entrada de la boca de captació -no m’ho puc creure!-, i -aquesta és de traca- amb avís taronja per pluges, la policía municipal llançarà una alerta preventiva per les zones limítrofes al barranquet -sobretot polígons industrials, habitatges dispersos i centre comercial Bonaire-, perquè es retiren tots els vehicles aparcats a fi que no siguen arrossegats per l’aigua. Està tot escrit en el projecte, consulteu-lo.
A la vista de l’experiència viscuda, eixes mesures mitigadores sonen a broma, però és així: uns arbrets perquè no se’n tapone l’entrada i avís de la policia local perquè se’n retiren els cotxes. Ja podeu dormir tranquils!
I ara ve la bona -senyal inequívoc d’improvisació i corruixes per enllestir el projecte i fer-ne la licitació. S’hi “recomana”, només s’hi “recomana”, un acord entre els ajuntaments d’Aldaia, Xirivella i València per veure qui fa -i qui paga- el manteniment i la neteja regulars de la infraestructura -quatre quilòmetres soterrats en terme d’Aldaia i Xirivella (ja en superfície), tot travessant i fent malbé horta de màxima protecció en els dos municipis. Qui ho farà? Ja vos ho dic jo: tres per al sac i el sac en terra.
