Davant les declaracions del president de la Diputació de València a la jutgessa Nuria Ruiz, el passat 17 de juliol, he tornar a llegir (amb molta atenció) l’entrevista al senyor Vicent Mompó, que el diari Levante-EMV ens va oferir el diumenge 24 de novembre.
El president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda, deia que la catàstrofe que vam viure els valencians el passat 29 d’octubre, amb 228 persones mortes, no es podia haver evitat. És veritat que l’aigua i el fang que van inundar, des d’Utiel i Xiva fins a Paiporta, Aldaia, Alfafar, l’Alcúdia i Algemesí, no es podia evitar. Però si la gent haguera estat avisada (com la Diputació va avisar els seus treballadors o la Universitat de València, anul·lant les classes), moltes persones que van morir, continuarien vives.
El president de la Diputació deia en aquella entrevista que “el lunes” (dia 28) “hablo con el equipo y ya me plantea que esté atento porque seguramente vamos a cancel·lar la agenda del martes” (el dia de la Dana), “porque parece que van a venir lluvias fuertes. Sobre las 11 de la mañana me llama mi jefe de comunicación y me dice que tenemos que salir a Utiel porque hay muchos daños”. Si al president de la Diputació li diuen el dilluns 28, que “seguramente vamos a cancel·lar la agenda del martes porque parece que van a venir lluvias fuertes”, ¿com no es convoca el Cecopi aquell mateix dilluns?
El president deia en aquesta entrevista, que el dimarts 29, a l’alçada de l’Alcúdia va vore un helicòpter i que “el Magre llevava muchíssima agua, ya había un camión con el conductor que no estaba. Parecía que el día ya se iba a complicar, sería sobre las 12.30”. I és que a les 12.30 h, com confirma el president de la Diputació, la tragèdia ja era evident, ¿com no es prenen mesures de seguida, convocant el Cecopi?
I malgrat que el president Mompó volia anar a Utiel, “en un coche de bomberos”, veu que comencen a “volcar camiones a nuestro lado”. Després d’auxiliar les persones (algunes amb sang), el president diu que “la situación seguia cada vez peor”. I en compte d’anar-se’n a Utiel, se’n va anar a l’Eliana, sense convocar-se el Cecopi, quan “la situación seguia cada vez peor”!!
A la pregunta del periodista sobre si el senyor Vicent Mompó parlà amb el president Mazon, el president de la Diputació diu que “nos hablamos por teléfono para ir informándole de las coses que estaban sucediendo”: recordem-ho: “Van a venir lluvias fuertes, el Magre llevava muchísima agua, parecía que el día ya se iba a complicar”. Y a la pregunta sobre si es va convocar el Cecopi massa tard, el president Mompó diu que “fallamos en ese sentido”.
Si a Utiel (com diu el president de la Diputació a l’entrevista a Levante), a mig matí ja hi havia danys importants i el riu Magre, al seu pas per l’Alcúdia ja portava moltíssima aigua i que “la situación seguia cada vez peor”, és de sentit comú saber que l’aigua que passava per Utiel ens vindria de seguida (com així va ser), a la Ribera Alta. Encara més: si a Utiel, a les 14.14 hores, el Magre havia eixit de mare, ¿a què esperaven a avisar la població d’allò que ens vindria al damunt? I si a les 12 del migdia el barranc de Poio ja anava desbocat (o és que no veien les imatges d’À Punt?) ¿què esperaven que passaria a Paiporta i a Picanya unes hores després? Per això no té cap explicació raonable que la Generalitat enviara l’alerta als mòbils dels ciutadans, després de les 8 de la nit.
¿Com va poder dinar tranquil el president Mazón, si el Magre, a Utiel, ja s’havia desbordat a les 14.14 h i el Poio, a les 12 h feia feredat? ¿El president Mazón no sabia que l’aigua de dalt, a Utiel i a Xiva (i no cal ser massa llestos per entendre això), baixaria a l’Horta i a la Ribera Alta, negant pobles, carreteres, camps i cases? No van veure les imatges aterridores d’À Punt?
A l’Alcúdia, el meu poble, he conegut situacions que posen els pèls de punta. Un amic que, aquell 29 d’octubre, feia vida normal, perquè el govern valencià no havia alertat la població del perill de la crescuda del Magre, anava pel carrer a mitja vesprada, quan, en un instant, va vore un tsunami d’aigua i fang que venia del Magre. Aquest amic no pogué arribar a sa casa i va passar hores i hores al carrer, agafat a una reixa d’una casa, amb el risc que els cotxes, arrossegats per l’aigua, el colpejaren. Una altra persona que conec, invàlida, va vore com l’aigua anava pujant de nivell, fins que li arribava al coll i un veí que la va escoltar, pogué despenjar-se pel corral i pujar aquesta dona al banc de la cuina, on passà la nit asseguda allà.
Són històries de la tragèdia que vam viure el 29 d’octubre, amb 228 morts que ja no estan amb nosaltres. No sé si el president Mazón dorm tranquil i si és capaç de mirar-se a l’espill, ja que no va avisar del perill de l’aigua i del fang que ens venien al damunt, quan d’haver-ho fet a les dues del migdia o a les quatre de vesprada, s’haurien evitat moltes morts, en una jornada que, com afirmà el president de la Diputació a l’entrevista de Levante, “parecía que el día ya se iba a complicar”. I així i tot (“el día ya se iba a complicar“), la gent no és avisada del perill que ens vindria al damunt!
Jesús a l’Evangeli de Sant Joan ens diu que només la veritat, ens farà lliures (Jo 8:32). No les mentides, ni les mitges veritats, que també són mentides. Per això, ¿com és possible que el president Mazón canviara la versió del seu dinar d’aquell 29 d’octubre, diverses vegades? I és que els valencians necessitem saber la veritat de tot el que van fer el 29 d’octubre, el govern del País Valencià i el president de la Diputació.
El president de la Diputació de València, a l’entrevista al diari Levante, deia que tenia diverses llacunes en relació al que va passar aquell dia. Però sí que recordava que a mig matí va voler anar a Utiel, degut als danys que hi havia en aquest poble. Torne repetir-ho: si l’aigua del Magre ja era molt gran a aquella hora, el que no entenc és ¿per què no es va donar el senyal d’alarma aquell mateix matí i es va esperar a alertar la població, quan la gent ja tenia l’aigua i el fang dins de casa?
La Diputació de València, al migdia, amb molt bon criteri, sí que va enviar els seus treballadors a casa. Per alguna cosa ho faria! I és que a les 7,36 del matí, AEMET va llançar una alerta roja que va mantindre tot el 29 d’octubre.
Per cert, ¿on era el secretari Autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso (afiliat a les Joventuts Socialistes, el PP, Ciudadanos, UPyD i de nou al PP), que com ell mateix va reconèixer, es va incorporar al seu lloc el dimecres 30 d’octubre a les 11 del matí? (Información, 1 de novembre de 2024).
¿Per què els bombers de València van demanar la destitució dels seus caps per la gestió de la DANA? ¿Com és que el Consell va dir que les dues conselleres que ja no formen part del govern no van ser destituïdes, sinó que elles van fer un pas al costat?
Si com va dir el senyor Mazon el juny del 2023, eixe govern era el de les millors persones, les més ben preparades, ¿com és que eixes conselleres van donar un pas al costat? I és que hi ha massa qüestions que encara són un interrogant i cal que siguen aclarides.
Diu un refrany valencià, que abans s’agafa a un mentider que a un coix. I que, com diu Jesús a l’Evangeli de Sant Marc, no hi ha res amagat que al final no aparega a plena llum (Mc 4:22). És a dir, que les mentides no es poden amagar per molt temps, perquè sempre s’acaba sabent la veritat.
Els polítics, que haurien de fugir de les mentides com del dimoni, haurien de tindre intuïció i sentit comú. I el sentit comú ens diu que si al migdia, a Utiel, el Magre havia eixit de mare, en un no res, tota aquella aigua baixaria, desbocada, cap a la Ribera Alta. Com així va passar. Em sembla que no cal ser massa llestos per “endevinar” això.
Les mentides i el sentit comú no lliguen entre si gens ni miqueta (i menys en política), ja que el sentit comú hauria de fer que s’evitaren les mentides, que no serveixen per a governar. Com va dir, amb molt de sentit comú, l’enginyer forestal, Ferran Dalmau, director de Medi XXI (Levante, 25 de novembre de 2024), l’aigua no l’hauríem pogut evitar, però sí que la gent canviara de rutina i s’haguera quedat a casa, evitant d’aquesta manera la mort de més de 228 valencians.
Els polítics haurien de ser sempre hòmens de veritat i no de mentides. I hòmens plens de la saviesa que demanà a Déu el rei Salomó (Sa 9), i que consisteix, ni més ni menys, a tindre sentit comú i seny.
Jesús ens convida, hui més que mai, a ser portadors d’esperança, especialment per a aquells que l’han perduda o se senten desanimats i abatuts a causa de les pluges i les inundacions provocades per la DANA del passat 29 d’octubre. Una imatge del Crucificat, de la parròquia de Sant Carles Borromeu d’Albal, ens mostra l’esperança de renàixer de nou. Aquesta imatge va patir un incendi, anys enrere i el 29 d’octubre va patir els efectes de la DANA. I és que Jesús, malgrat les dificultats que vivim, ens encoratja a esperar enmig del sofriment i del dolor. Com ha dit el rector d’aquesta parròquia, Engraci Bataller, aquest és “el Crist que comprèn tothom, perquè és el Crist que parla de l’experiència del qui es crema i, anys després, s’ofega”.
El que mai no hem d’oblidar ara, són els 228 valencians que ja no tenim amb nosaltres i els seus familiars, i també els milers i milers d’afectats d’aquestes pluges que ho han perdut tot, a conseqüència de la incompetència del govern del senyor Mazon i a la nefasta gestió que va fer de la DANA.
Amb valentia i gosadia profètica, fa uns mesos, l’Església del Paraguai denunciava uns “serveis públics pèssims” en aquell país, davant la “vida principesca” de la classe política. Així, el bisbe del Vicariat del Chaco, Gabriel Escobar Ayala, va denunciar els “sous sucosos” de legisladors i per això cridava les autoritats a promulgar lleis per a “millorar la qualitat de vida dels paraguaians, a protegir serveis bàsics, l’accés a la sanitat gratuïta i poder comptar amb la seua pròpia terra” (Religión Digital, 29 de novembre de 2024).
També els bisbes valencians (que guarden un sospitós silenci de la gestió del PP), haurien de demanar al govern valencià (com ho va fer el bisbe paraguaià, Gabriel Escobar), que treballe per millorar la qualitat de vida dels valencians per tal de protegir els serveis bàsics dels qui han patit la DANA, per la nefasta gestió que va fer la Generalitat del País Valencià. Els bisbes valencians haurien de denunciar les mentides d’alguns polítics i pregar Déu perquè els done el sentit comú, per tal que governen amb rectitud, afavorint els més indefensos de la nostra societat. i sobretot, que diguen sempre la veritat!
Recomane tornar a llegir l’entrevista al president Mompó al diari Levante, del dia24 de novembre!! I és que els valencians volem saber la veritat de tot el que van fer els polítics del PP aquell 29 d’octubre. Només això: la veritat!
