Les càrregues policials violentes contra manifestants pacífics ocorregudes aquest dimecres davant del Roig Arena són injustificables i incompatibles amb un règim democràtic. Així de senzill i de clar. Si amb un desplegament policial de més de 500 agents no es podia controlar uns manifestants que difícilment superarien els dos milers -un policia cada quatre manifestants, cinc com a molt- sense haver de fer mal a ningú, l’eficiència i la utilitat de la policia, especialment els cossos antiavalots de la policia espanyola, queda molt en entredit.
Encara que alguns manifestants intentaren bloquejar el trànsit d’un carrer, no hi havia cap altra forma d’impedir-ho que obrir caps i enviar la gent a l’hospital? I fins i tot en aquest cas, què és més lesiu? Un carrer tallat al trànsit una estona o mig centenar de persones ferides i necessitades d’atenció mèdica? I això sense comptar que els manifestants ferits en l’intent de tall de trànsit són una minoria. La gran majoria de les lesions es van produir a la vorera, en un espai definit per la policia i en una concentració comunicada i legalitzada. Hem de recordar que el dret a la manifestació és un dret especialment protegit per la Constitució? Com pot ser que els mateixos cossos encarregats, teòricament, de protegir els ciutadans els agredisquen quan exerceixen els seus drets constitucionals?
Perquè som conscients que aquesta no és la primera vegada que ocorren fets similars. En els darrers anys s’ha consolidat una cultura dels desplegaments policials en què es normalitzen els abusos de poder, les actuacions autoritàries i fins i tot la violència indiscriminada com la que es va viure dimecres passat. Una cultura de la qual té molta culpa una Llei Mordassa -que a la pràctica deixa en suspens els drets dels ciutadans davant els cossos policials- i l’eterna actitud dels responsables polítics, siguen del PP o del PSOE, en què es justifica i valida qualsevol actuació policial, siga de la naturalesa que siga. Aquest suport incondicional a les actuacions policials agressives -recordem la violència policial de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya contra famílies senceres- no deixa de ser una garantia d’impunitat que permet que es repetisquen, es cronifiquen i, amb el pas del temps, es vagen fent més i més greus.
Dimecres, a València, en vam viure les conseqüències.
