Vilamarxant (Camp de Túria) i Banyeres de Mariola (l’Alcoià) han inclòs el valencià a les seues corresponents seus electròniques després que Plataforma per la Llengua denunciara públicament que huit ajuntaments valencians impedien l’accés en la llengua del país a aquestes plataformes digitals. D’aquesta manera, segons l’entitat, ambdues administracions estaven vulnerant el dret de la ciutadania a ser atesa en valencià.
Al febrer, l’ONG del valencià va denunciar huit ajuntaments del País Valencià que incomplien l’obligatorietat de permetre l’accés en valencià a la tramitació electrònica. La pressió de l’entitat ha tingut els seus efectes. A Vilamarxant, on governa el PP, es va aprovar per unanimitat una moció per a incloure l’accés en valencià a tots els serveis i tramitacions municipals. A la corporació municipal d’aquesta localitat també tenen representació Ciutadans, PSPV i Compromís. A Banyeres de Mariola, on l’alcalde és de Compromís, també s’ha habilitat l’accés en valencià a aquest servei.
Casos oposats
En canvi, des de Plataforma per la Llengua expliquen que hi ha altres ajuntaments que no han reaccionat a la denúncia pública de l’entitat i, per tant, continuen sense complir amb la legalitat. Es tracta de Bugarra (Serrans), de Calles (Racó d’Ademús), de Requena (Plana d’Utiel), de Benaguasil (Camp de Túria), d’Ibi (l’Alcoià) i de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí). En aquest últim cas, Plataforma per la Llengua explica que l’Ajuntament, governat per PP i Vox, s’ha compromès amb la inclusió del valencià en aquesta plataforma electrònica.
L’entitat recorda que l’absència del valencià en la tramitació electrònica o al web municipal «contradiu l’ús normal i oficial del valencià, reconegut per l’Estatut d’Autonomia, concretament per l’article 28 de la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià, que determina que els ens públics han de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives». Alhora, apunten també que la Llei 8/2010 de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana considera la promoció i ús normal del valencià com un «bé públic» i com un «deure legal».
