Rubén González i Víctor Suárez són els dos cineastes darrere de Les Veus de la DANA. Rubén, segurament s’identifica més com a humanista, però el que ell encara no sap és que té ànima de periodista. És a dir, de voler contar les històries d’altres. I si això es fa en format audiovisual, doncs, ja ets cineasta. Si en aquest cas t’ajuntes amb un altre que sap com tractar-ho tècnicament, ix un producte audiovisual curat i professional. El projecte documental recull els testimonis de les persones afectades per la DANA que va assolar el País Valencià el passat dia 29 d’octubre. Amb aquest projecte, volen convertir les vivències en memòria col·lectiva i reflexionar sobre l’impacte climàtic i social que es va viure aquells dies.
Com va sorgir la idea de Les Veus de la DANA?
Rubén González: «Ens vam adonar que, malgrat que la DANA va ser molt present als mitjans, moltes històries quedaven per contar. No es parlava prou de l’impacte humà ni de com va transformar la vida de la gent. Pensàrem que era imprescindible donar-los veu perquè no quedara com una notícia que cau en l’oblit.»
Quina metodologia vau seguir per recopilar els testimonis?
Víctor Suárez: «El més important per a nosaltres era escoltar amb empatia. Ens acostàrem a les persones afectades sense presses, deixant que foren elles qui marcaren el ritme. Volíem captar l’essència del que havien viscut i donar-los espai perquè s’expressaren tal com ho sentien.»
Quin tipus d’històries us han impactat més?
Rubén González: «Sobretot aquelles en què la gent ho ha perdut tot, però continua lluitant. Ens ha impressionat molt la solidaritat espontània que va sorgir durant la catàstrofe. Hi ha moments en què el dolor és molt evident, però també emergeixen actes d’una humanitat increïble.»
Què espereu aconseguir amb aquest projecte?
Víctor Suárez: «D’una banda, volem conscienciar sobre la vulnerabilitat del nostre territori davant fenòmens climàtics cada vegada més freqüents. D’altra banda, el nostre objectiu principal és crear una memòria col·lectiva que servisca per a reconéixer el que va passar i aprendre’n.»
Rubén, tu eres d’Albacete i tu Víctor, la teua llengua materna no és el valencià, aleshores perquè fer el projecte en valencià?
Rubén González: «Vam tindre clar des del principi que el valencià havia de ser la llengua principal perquè és la llengua de la majoria dels testimonis. A més, volíem que el projecte reflectira la realitat cultural del territori i donar valor a la nostra llengua, que sovint no té el protagonisme que mereix.»
Què penseu fer amb Les Veus de la DANA després?
Rubén González: «El nostre objectiu és portar el documental a totes les persones que hi puguen trobar reflexió i aprenentatge. Ens agradaria que servira per a generar debats en espais públics i també perquè els afectats es vegen reflectits i senten que la seua història importa.»
Rubén i Víctor han obert una campanya de mecenatge a través del web gofundme.com. La idea és donar continuïtat al projecte i ajudar en la seua professionalització on hi ha dues persones més involucrades, és a dir, en son un total de 4.
