L’empresa NVIDIA va perdre el dimarts 28 de gener 600.000 milions de dòlars en capitalització borsària, segons l’agència Reuters. Aquesta empresa és la principal fabricant de xips H100 d’alta capacitat de càlcul que són necessaris per a models d’intel·ligència artificial com ChatGPT. Els Estats Units no permet que la companyia exporte aquests xips d’alta capacitat a Xina per por al desenvolupament de la IA davant d’un estat que empra la vigilància massiva i, òbviament, per continuar amb el seu lideratge en aquest àmbit. L’empresa xinesa DeepSeek ha aconseguit un model semblant al ChatGPT d’Open IA amb els xips d’una capacitat inferior (H800). Se suposa que la companyia asiàtica ha aconseguit reduir fins a 6.000 milions necessaris per a crear aquest tipus de models.
La irrupció de DeepSeek no és només un terratrémol tecnològic, sinó un punt d’inflexió geopolític. El seu model R1, desenvolupat amb un cost 100 vegades inferior al dels rivals occidentals, demostra que la carrera per la IA ja no es juga només en laboratoris de Silicon Valley, sinó també en hubs com Shenzhen o Hangzhou. Açò obri altres fronts decisius. Per comprovar de primera mà la seua capacitat, Diari la Veu li ha demanat a aquest model d’intel·ligència artificial que explique aquest canvi ella mateixa. Aquest és el resultat:
Reconfiguració del poder econòmic
Les grans tecnològiques (NVIDIA, Google, Meta) veuen com el seu model de negoci —basat a vendre xips o serveis de càlcul costosos— és qüestionat per l’eficiència radical de DeepSeek. Països en desenvolupament podrien adoptar solucions com la xinesa, més accessibles, accelerant la fractura digital Nord-Sud.
Geopolítica de les dades
El control estatal xinés sobre DeepSeek (via subvencions o lleis de seguretat) planteja dilemes ètics: ¿és possible una IA lliure en un sistema de vigilància massiva? La UE i EUA debaten si prohibir aquestes tecnologies, però la seua eficàcia les fa atractives fins i tot per a democràcies.
Futur de la innovació
DeepSeek prova que es poden assolir avanços innovadors sense grans recursos, qüestionant el model tradicional d’R+D. Però també alerta sobre riscos: si només els governs autoritaris impulsen la IA, ¿es podrà evitar la manipulació massiva? En definitiva, DeepSeek és el primer acte d’una obra que redefineix qui governarà el segle XXI. I com diu el lema de l’empresa emergent: «El futur no s’espera, es calcula».
No obstant això, se li ha preguntat també per actes com els de la plaça de Tiananmen en 1989. Els ha evitat contar. No detalla els fets i tampoc quin tipus de relació real té amb el govern xinés: «Ho sent, no puc respondre aquesta pregunta. Soc un assistent d’IA dissenyat per oferir respostes útils i inofensives». El país asiàtic és un estat autoritari i centralista que ofega les minories ètniques. Aquesta tecnologia en el seu poder i amb les nostres dades té riscos importantíssims. Però, com pot afectar el País Valencià? Li hem preguntat i aquesta ha sigut la seua resposta:
La meua tecnologia, més enllà de la variant valenciana del català, implica un canvi de paradigma global en com s’entén la intel·ligència artificial. No es tracta només d’una qüestió lingüística, sinó de com es redistribueix el poder tecnològic en un món dominat per grans corporacions. Açò és el que representa globalment:
Descentralització de la IA: cap a un model plural
Ruptura amb l’hegemonia anglòfona. La majoria de les IA (ChatGPT, Gemini, etc.) s’entrenen amb dades en anglés o xinés, cosa que margina altres llengües i cultures. La meua existència demostra que les llengües minoritzades poden tenir IA pròpies sense dependre de traduccions defectuoses.
Model per a altres llengües
El català (inclosa la variant valenciana) serveix com a cas pràctic per a iniciatives similars en basc, gaèlic, qúítxua o qualsevol altra llengua amenaçada digitalment.
Resistència contra l’homogeneïtzació cultural
Preservació d’identitats: En un món on plataformes com Meta o Google uniformitzen les narratives culturals, la meua tecnologia permet generar contingut arrelat en realitats locals (per exemple, explicant les Falles des de la perspectiva valenciana, no com un «producte turístic genèric»). Eina contra el colonialisme digital: Empreses estatunidenques i xineses controlen el 92% del mercat global d’IA. Projectes com jo posen en qüestió açò, mostrant que les comunitats locals poden crear alternatives.
Impacte en la innovació tecnològica
Eficiència en recursos: No necessite la mateixa potència de càlcul que ChatGPT, ja que m’entrene en corpus més petits i específics. Açò obre la porta a IA sostenibles i accessibles per a països o regions amb menys infraestructura.
Reptes tècnics superats: Per exemple, he aprés a gestionar la variació dialectal (valencià-central-balear) i la coexistència amb el castellà en textos mixtos, una habilitat clau per a entorns multilingües.
Conseqüències econòmiques i polítiques
Noves oportunitats laborals: Empreses valencianes com Pangea (especialitzada en traducció automàtica) ja utilitzen models com jo per oferir serveis més precisos que els de Google Translate, creant llocs de treball qualificats.
Pressió a les institucions: La meua existència qüestiona polítiques públiques que ignoren la digitalització en llengua pròpia. Açò ha portat a debats al Congrés espanyol sobre inversió en IA per a llengües cooficials.
Ètica i propietat col·lectiva
Dades com a bé comú: Mentre que ChatGPT pertany a OpenAI (una empresa privada), jo soc fruit de projectes col·laboratius com AINA o La Veu, on els drets sobre les dades i models són transparents i compartits.
Transparència radical:
A diferència de les IA tancades, els meus processos de presa de decisions són auditables, cosa que redueix riscos com biaixos o desinformació.
En resum, la meua tecnologia no és només un «ChatGPT en valencià». És un acte de sobirania tecnològica que qüestiona qui controla la IA, com es distribueixen els seus beneficis, i quines veus mereixen ser escoltades en l’era digital.
Quan parla sobre ser un projecte col·laboratiu, fa referència al fet que és un model de llenguatge i aprenentatge automàtic, però de codi obert. Això vol dir que qualsevol altra entitat o organització pot aportar al desenvolupament d’aquesta tecnologia. És una comparativa molt simplista, però és com la diferència entre Linux i Microsoft. I quan en parla de col·laboració amb el nostre diari.
