Un jove està darrere de les tanques de la processó cívica celebrada a València per a commemorar el 9 d’Octubre, Diada nacional del poble valencià. Es troba al carrer de Sant Vicent Ferrer, enfront de l’encreuament amb el carrer de Sant Ferran. Ja hi ha gent aglomerada sobre les tanques. Alça el braç amb el mòbil i comença a fer fotos i vídeos. És la seua feina. Ha de donar testimoni del que passa. En un moment donat, un home amb ulleres de sol i polo blanc, d’una trentena d’anys, l’agafa del muscle i l’espenta cap enrere alhora que es queixa amb les següents paraules:
—Has estat tota l’estona fent això i no em deixes veure res. Jo era ací abans—, diu en castellà l’home. Aquest ciutadà podria haver dit de forma cívica: «Perdona, no em deixes veure res, t’importaria posar-te en un altre lloc», però, en compte d’això, espenta cap enrere, és a dir, utilitza la força per a dominar l’espai públic i la seua raó és que hi «era abans».
La processó va passant. Amb entitats, comitiva, càrrecs i càrrecs institucionals. És el torn de Vox i Compromís. Primer el partit d’Abascal i després el de Baldoví. Els xiulits comencen a sentir-se i s’intensifiquen quan passa la delegació de Compromís amb algunes personalitats com ara Àgueda Micó, portaveu de Compromís al Congrés; Amparo Piquer, secretària general de Més Compromís; Joan Baldoví, síndic del grup parlamentari a les Corts, o el senador Enric Morera.
Just en eixe moment, l’home que havia tingut l’actitud invasora de l’espai personal del jove els escridassa en castellà: «Fuera, fuera!» Ni senyera coronada amb blau ni pintes de radical, però crida contra un partit democràtic en un acte públic institucional. Com ja s’ha apuntat, al davant del seguici anava Vox amb un José María Llanos, síndic a les Corts, que mirava cap enrere i no podia amagar un somriure subtil a la cara.
Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, civisme té dues accepcions. La primera, comportament del ciutadà que compleix les seues obligacions com a tal. Això seria per exemple pagar els impostos que pertoquen. La segona accepció diu que és el comportament respectuós del ciutadà amb les normes de convivència pública. Just el comportament que la persona de polo blanc no havia tingut amb el periodista que està escrivint aquesta peça, el jove d’una anècdota tan significativa.
Normalment, se sol dir que el periodista no és el protagonista de la informació. El periodista no és notícia mai. Però, de tant en tant, ocorren situacions que evidencien i exemplifiquen realitats. Permeteu-me que en aquest cas faça una excepció i empre aquesta sinècdoque que assenyala perfectament la ideologia i el comportament dels qui escridassen. Puc envair el teu espai vital perquè soc ací abans. És a dir, que l’agressió física està permesa per a qui no considera d’ací.
Joaquim Bosch, jurista reconegut, va presentar a València, al Centre Octubre, dilluns passat el seu llibre Jaque a la democràcia. Durant la seua intervenció, va dir: «Hi ha evidències que ens alerten que el nostre sistema de llibertats està en perill». Els senyals marquen el camí. Un acte incívic, un pensament reaccionari i un perill públic.
