Yana del Mar és pedagoga, té vint-i-set anys i fa dinou anys que viu al País Valencià, a Sueca (la Ribera Baixa). Durant els últims dos cursos ha treballat com a interina en instituts públics, fent substitucions i cobrint vacants senceres a Alacant (l’Alacantí) i la Vila Joiosa (la Marina Baixa), tot i no tenir nacionalitat espanyola. “Vaig poder accedir per difícil cobertura amb la meua documentació sense cap problema i mai em digueren que em farien fora per no ser DNI”, explica. Però ara que és independent econòmicament, el sistema ja no la reconeix. “He treballat durant dos cursos sencers amb un NIE, i ningú mai m’ha comunicat res. Fins ara.“
A finals de juliol, Yana va veure el seu nom en el llistat provisional de la borsa docent. Tot semblava correcte. Però quan es va publicar la llista definitiva, havia desaparegut. Sense cap notificació ni possibilitat de recurs: “Si en la provisional estàs dins, no tens per què reclamar res. Però quan ix la definitiva, ja és massa tard. I això és el més greu”. En paral·lel, només dos dies abans de la publicació, Yana havia rebut la notificació de concessió de la seua nacionalitat. “Encara em falta fer la jura per a traure’m el DNI, però ja la tinc concedida. Si hagueren comunicat abans el problema, l’hauria pogut acreditar”, denúncia.
Des del Sindicat de Treballadors i Treballadores del País Valencià (STEPV), Marc Candela considera que és un cas clar “d’indefensió”. “Ella estava admesa provisionalment. Si després la lleves, has d’avisar i donar temps per al·legar”, explica. El mateix Candela l’ha acompanyada a la Conselleria d’Educació per intentar resoldre el cas. “No pot ser que una persona que fa anys que treballa, que parla valencià perfecte, que està formada, quede fora per un error del sistema que no comunica res“. Segons relata, també va haver-hi més problemes: “Aquell dia mateix, altres dues companyes també havien estat excloses per problemes informàtics”.
Del Mar insisteix en la manca de transparència. “Quan els interessava, m’adjudicaven vacants. Ara que ja no els faig falta, em fan fora sense cap explicació”. El seu cas evidencia les contradiccions d’un sistema que exigeix nacionalitat espanyola per a treballar en l’administració tot i el seu valencià perfecte.
Actualment, Yana ha presentat recurs, amb el suport del sindicat, i espera poder reincorporar-se a la borsa a temps per a les adjudicacions de setembre. Associacions com València Acull —encapçalada per Àngela Pedraza— treballen avui especialment en processos de regularització de persones migrants, no tant en qüestions de nacionalitat. “Encara ens trobem en el pas previ. Desgraciadament, hi ha moltes persones migrants vulnerables que no poden accedir a un lloc de treball”, diu Pedraza.
Tal com reconeix Yana, procedent de Veneçuela, hi ha països que permeten accedir a la nacionalitat espanyola després de només dos anys de residència. Però en el seu cas, els retards de l’administració, la pandèmia i les traves burocràtiques han allargat el procés gairebé una dècada: “Fins als 18 no podia demanar-la (la nacionalitat). A eixa edat vaig haver d’anar a Veneçuela de forma presencial per sol·licitar la cèdula d’identitat, que sense ella, no pots obtenir el passaport. Després vingué la Covid. En acabant dos anys esperant el passaport veneçolà. I quan per fi puc, l’administració em deixa fora just abans de poder presentar-la”.
Diari la Veu s’ha posat en contacte per via telefònica amb Conselleria d’Educació perquè expliquen per què l’exclouen ara i abans no, i per què se li va dir de forma prèvia a la resolució final. Després de tres telefonades durant el divendres 1 d’agost entre les 10:30 h i les 13:45 hores Conselleria d’Educació encara no ha respost ni atés a aquest mitjà.
