Un nou conjunt de vídeos gravat a les 14:56 h incorporat a la causa judicial sobre la DANA del 29-O mostra la llavors consellera d’Emergències del Govern de Carlos Mazón, Salomé Pradas, centrant la preocupació en el barranc de Poio durant una visita al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana (el Camp de Túria) al llarg del matí. En una de les gravacions, registrades per la productora externa contractada per la Generalitat, Pradas afirma: “El que més ens preocupa és el barranc de Poio”, després d’escoltar els tècnics del 112 que enumeraven municipis potencialment afectats a la comarca de l’Horta Sud, com ara Aldaia (l’Horta Sud) o Quart de Poblet (l’Horta Sud). La consellera assenteix davant l’escenari d’avingudes pels barrancs i remarca l’atenció sobre aquesta llera.
La magistrada instructora ha reclamat a la productora tots els arxius en brut en detectar que el jutjat no disposava de la totalitat del material. Les noves peces audiovisuals incorporen seqüències de coordinació interna i converses en temps real amb el Centre de Coordinació Operativa, que aporten context a les decisions adoptades durant les hores prèvies a l’enviament de l’Es-Alert.
Un altre vídeo mostra el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, informant la consellera sobre el desplegament preventiu a la conca del riu Magre i al mateix barranc de Poio. “Ací l’important és que ens informen”, assenyala Suárez, tot precisant que hi havia “bombers forestals” fent “seguiment visual” en punts sensibles on ja s’havien activat alertes hidrològiques. Eixes rutes de vigilància visual pretenien oferir dades de camp mentre s’incrementava el risc per a les pluges torrencials.
Una tercera gravació recull la cap de servei d’Emergències, Inmaculada Piles, confirmant que, activada l’alerta hidrològica, “les unitats de bombers forestals” mantenien “una vigilància” sobre els trams més exposats. Pradas reclama aleshores un inventari territorial de l’impacte potencial i diu: “Vull un llistat dels municipis”, en referència al mapa localitzat de poblacions susceptibles d’afectació.
La cronologia de les comunicacions institucionals també queda recollida en el sumari audiovisual. Pradas va telefonar al president Carlos Mazón a les 19.10 hores del dia de la DANA per informar-lo de l’enviament de l’Es-Alert, però el president no va atendre la telefonada. La coordinació de Protecció Civil estatal, d’acord amb el testimoni incorporat a la causa, havia sol·licitat que l’avís massiu es trametera amb uns noranta minuts d’antelació respecte de l’hora finalment triada.
La jutgessa ha citat a declarar la cap de Protecció Civil del Govern que va demanar l’activació de l’Es-Alert amb aquella antelació, una diligència que pretén aclarir l’itinerari de decisions i els fluxos d’informació entre administracions durant la gestió de l’emergència. L’obtenció d’aquestes noves imatges reforça el registre probatori sobre què sabien i com valoraven el risc els responsables públics mentre s’acumulaven litres de pluja i creixia la preocupació per les avingudes en barrancs com el de Poio.
La causa judicial, que investiga la presa de decisions i la comunicació d’alertes en una de les jornades més greus d’emergència al País Valencià, continua avançant amb la incorporació de proves documentals i testimonis clau. Les gravacions aportades per la productora d’Emergències, amb declaracions com “El que més ens preocupa és el barranc de Poio” o “Ací l’important és que ens informen”, dibuixen amb més precisió l’escenari d’aquelles hores en què la prioritat era identificar amb exactitud els municipis i els punts crítics sota amenaça.
