La periodista valenciana Núria Garrido, corresponsal a Jerusalem per l’agència EFE, La Sexta i la SER, ha denunciat al pòdcast de Diari La Veu del País Valencià la normalització del genocidi a la Franja de Gaza. “Israel està normalitzant l’assassinat de civils cada dia”, ha afirmat, remarcant que els periodistes són un dels principals objectius de l’ofensiva. “No volen testimonis dins, no volen que expliquem el que està passant”, ha lamentat.
Des de fa quasi dos anys, Garrido viu a Jerusalem Est, al barri palestí de Xeic Jarrah. Tot i que es desplaça sovint a Cisjordània, Tel-Aviv i altres zones en funció de l’actualitat, ha denunciat que el govern de Netanyahu impedeix l’accés de la premsa internacional a Gaza. “Controlen el relat. Cada vegada que bombardegen, ens envien un comunicat que diu que han atacat terroristes, però mai aporten proves”, ha assenyalat.
Garrido ha estat clara a l’hora de qualificar el conflicte: “No és una guerra. És un genocidi. I la comunitat internacional està adormida.” Segons ha explicat, ja són més de 57.000 les víctimes mortals i milers de persones continuen atrapades sota les runes. “És increïble com la Unió Europea i els Estats Units miren cap a un altre costat”, ha destacat.
Preguntada sobre si Israel pot considerar-se una democràcia, ha sigut contundent: “No es pot dir que un país és democràtic quan està ocupant i maltractant un altre poble. Netanyahu ha prohibit mitjans com Al-Jazeera, ha bombardejat espais amb periodistes i controla el sistema judicial. Això no és una democràcia.”
També ha volgut establir paral·lelismes amb el conflicte ucraïnés, que també ha cobert sobre el terreny. “Putin vol esborrar els ucraïnesos; Netanyahu, els palestins. A Ucraïna i Gaza es bombardegen civils, es tanquen mitjans i es destrueix patrimoni cultural”, ha remarcat.
Sobre el seu dia a dia, Garrido ha explicat que viure en un país en guerra significa estar en alerta permanent. “Treballem les 24 hores. Si cau una bomba o sonen les alarmes, cal buscar refugi i continuar informant”, ha relatat. Tot i això, defensa la seua vocació: “El que m’ha passat a mi en aquests anys és un regal. He viscut experiències que mai hauria imaginat.”
Finalment, ha lamentat la manca de suport per part de la televisió pública valenciana. “Quan vaig denunciar censura a una productora d’À Punt, ningú em va trucar. I des que soc a Ucraïna o a Israel, no m’han demanat mai cap informació”, ha explicat. Tot i això, ha reivindicat el periodisme fet en valencià: “No podem deixar morir el periodisme local. És imprescindible per a una societat crítica i informada.”
