El cantant de La Fúmiga, Àrtur, va convertir el concert a Mislata (Horta Sud) en un altaveu de denúncia sobre la gestió de la dana. En un discurs intens, va recordar que des de “la desgràcia que hem patit els valencians i valencianes ha passat més de deu mesos, però els pobles de l’Horta Sud, que es van veure més afectats, encara treien aigua dels seus espais i busquen explicacions a tot allò que va passar”.
L’artista va reclamar responsabilitats polítiques i disculpes públiques: “Després de deu mesos, tot el poble encara esperem responsabilitats i disculpes de tots aquells que no van avisar el seu poble. Els valencians no li perdonem i Mazón dimissió“.
Aquest càntic, que ha anat adquirint força com a consigna popular ressona amb potència a cada orquestra i a cada matinada. Ja es va corejar en anteriors concerts de grups valencians, en trobades culturals arreu del País Valencià i en actes esportius on es reivindicava la justícia climàtica i la solidaritat internacional. Des de festes populars fins a mobilitzacions al carrer, el crit ha esdevingut un símbol compartit que connecta la memòria de la catàstrofe amb la voluntat de no oblidar ni permetre la impunitat. Els llocs on s’ha corejat ja és innumerable i inabastable.
Mislata. 20.000 personas. Un clamor#MazonDimisión pic.twitter.com/xkBFdxU9LT
— Carlos F. Bielsa | Alcalde de Mislata (@CarlosFBielsa) September 5, 2025
De fet, l’alcalde Mislata Carlos Fernández Bielsa, també va compartir a xarxes socials el crit de “Mazón dimissió!” que s’havia produït al recinte ferial del municipi de l’Àrea Metropolitana de València. L’alcalde del Municipi i secretari general dels socialistes del PSPV en les comarques de València assegura que hi havia 20.000 persones en el recinte en el moment del crit.
Reivindicació contra el genocidi de poble Palestí
Però no va ser l’única reivindicació de la nit. Els d’Alzira van mostrar una bandera de Palestina i es van posicionar a favor de forma clara de l’Estat Palestí. Davant el públic, van emfatitzar que cada moment històric requereix posicionar-se: “Cada gest ens diu en quina part de la història volem estar”. El clam final “Fuck Israel, I visca Palestina lliure!” va lligar Àrtur amb la denúncia pública de la injustícia que es viu a Gaza.
Èxit de convocatòria rotund
El grup dels “xiquets d’Alzira” com s’autodenominen omplin cada plaça, recinte i poble al qual van. En aquesta gira de Ja dormiré conten cada bolo com un autèntic èxit. Allà on van la gent els segueix, s’emociona, plora i gaudeix amb unes cançons que ja són himnes col·lectius que representen el poble valencià ara i per sempre. Espremedors, Havia de Passar, la Penúltima o Ja No Fa Mal són melodies i lletres que acompanyen, acompanyaran i generacions. Generacions de fúmiguers com la que va pujar a cantar Mediterrània amb el grup. Van tindre el bonic detall de pujar a un grup de xiquetes i xiquetes que estaven amb cartells entre el públic demanant tocar amb els seus ídols i com a “xiquets de poble” connectaren amb la seua infantesa. Un moment únic i dels més preciosos que s’han viscut mai en cap concert de la banda de la Ribera.
A més a més, com a bons “xiquets de poble” han tingut a bé obrir camí a altres artistes. En aquest cas a Mislata, la Cantant Naina, va ser l’artista que va actuar abans d’ells. Una dona jove que amb ritmes urbans cada vegada es menja amb més presència escènica i dispara als cors d’una generació que ho necessita. La nit la va tancar l’orquestra la Tribu que amb un variadíssim repertori va apostar per emprar el valencià en les seues intervencions i també per cançons en la nostra llengua durant moments de l’actuació, una pràctica cada vegada més estesa que prestigia la música en llengua pròpia. No van faltar temes com Tobogan de Zoo i Mediterrània de la mateixa Fúmiga.
