El crit de “Mazón, dimissió” continua ressonant amb força en espais ben diversos, més enllà de les mobilitzacions contra el president de la Generalitat i el Consell per la seua gestió de la dana del 29 d’octubre. Concerts, festes populars, actes cívics o celebracions són l’escenari d’un clam que en compte de diluir-se amb el pas dels temps, s’ha instal·lat com un element recurrent en la vida pública del País Valencià. Així, aquest dissabte, al Festival de les Arts de València, després que el gallec Xoel López interpretara la cançó “Lodo”, el públic assistent va corejar aquest lema.
M’han passat açò, al Festival de Les Arts.
— Joan Baldoví 😉 (@joanbaldovi) June 7, 2025
Orgull de poble valencia! #MazónDimissió pic.twitter.com/xXGYLxIlOh
Aquesta setmana, Mazón va assistir al dinar de final de curs de l’associació d’ames de casa i consumidores Tyrius a Alzira (la Ribera Alta). I, malgrat l’espai controlat –aquesta és una entitat tradicionalment còmoda per als dirigents populars- bona part dels assistents van xiular i escridassar el president, que va optar per suspendre el discurs que tenia preparat.
De la mateixa manera, diumenge passat, milers d’aficionats al Llevant can cridar “Mazón, dimissió” a l’estadi Ciutat de València durant el partit que el va enfrontar a l’Eibar. De fet, no és la primera vegada que l’afició granota demana massivament la dimissió del president valencià. Els crits ja es van deixar sentir una setmana abans durant les celebracions per l’ascens a Primera Divisió, a la plaça de l’Ajuntament del Cap i casal. Durant els parlaments i les celebracions, es van sentir càntics espontanis exigint la seua dimissió, evidenciant que el rebuig popular s’estén també als grans esdeveniments esportius.
Clima de protesta creixent
Aquest clima de protesta s’inscriu en un context d’iniciatives ciutadanes creixents que qüestionen la gestió del Consell, especialment arran de les decisions polítiques que afecten la llengua, els serveis públics i la resposta institucional davant les emergències. El passat dijous 29 de maig hi ha va haver una vaga general i una nova manifestació massiva a València per exigir responsabilitats al govern valencià i reclamar la dimissió del president.
Un clima que ha provocat que el cap del Consell evite cada volta més qualsevol classe d’aparició pública. Una estratègia que ha provocat una sensació d’aïllament i desconnexió sense que tampoc haja servit per a evitar o reduir les mostres de protesta o rebuig en actes massius o significatius de tot tipus.
