En l’episodi més recent del pòdcast d’Intel·ligència Financera de Diari La Veu del País Valencià, el formador financer Jordi Vizcaino ha abordat un dels impostos més controvertits en l’àmbit de la fiscalitat espanyola: l’impost de successions i donacions. La conversa ha tingut lloc des de Ràdio Klara, en un episodi on s’han destacat tant els aspectes tècnics com les implicacions socials d’aquest impost.
Què és l’impost de successions i donacions?
L’impost de successions grava les herències que reben les persones quan un familiar directe o indirecte mor, mentre que l’impost de donacions s’aplica als béns rebuts en vida. Tot i que la base imposable és la mateixa, la diferència principal rau en si el transmissor és viu o no en el moment de la transferència patrimonial.
Segons ha explicat Jordi Vizcaino, aquest impost és de competència autonòmica, la qual cosa vol dir que les comunitats decideixen quin tipus aplicar i quines bonificacions afegir. Així, mentre que a Madrid s’ha reduït quasi al 99%, altres territoris mantenen una fiscalitat progressiva que grava amb majors percentatges els patrimonis més elevats.
Una mesura polèmica amb forta índole ideològica
L’aplicació desigual d’aquest impost ha generat el que Vizcaino defineix com a «dúmping fiscal», on comunitats com Madrid atrauen residents amb impostos més baixos, mentre altres territoris, com el País Valencià fins a la recent reforma de Carlos Mazón, aplicaven una tributació progressiva per redistribuir la riquesa. Aquesta disparitat provoca que una persona puga pagar quantitats molt diferents segons la comunitat autònoma on resideix.
A més, Vizcaino ha destacat que aquest impost s’ajusta al principi constitucional de progressivitat fiscal, el qual estableix que les persones amb majors recursos han de contribuir més per garantir serveis públics de qualitat.
Qui es veu realment afectat per aquest impost?
Un dels grans mites sobre aquest impost és que afecta a tothom per igual. No obstant això, Vizcaino ha explicat que la majoria de les famílies treballadores no han de pagar res per la bonificació de l’habitatge habitual i per les exempcions fins a 100.000 euros per fill. «Qui realment es beneficia de la seua eliminació són les grans fortunes», ha puntualitzat.
Així mateix, s’han comentat casos atípics en què persones han de sol·licitar crèdits per acceptar una herència en grau de parentiu llunyà, ja que les bonificacions disminueixen a mesura que s’allunya la consanguinitat. També s’ha tractat la possibilitat d’acceptar una herència «a títol d’inventari», que permet rebutjar un llegat si el deute supera els actius.
El paper de la fiscalitat en l’estat del benestar
Al llarg del pòdcast, Vizcaino ha fet una reflexió sobre com la redistribució fiscal contribueix a garantir sanitat, educació i serveis socials per a tota la ciutadania. Ha criticat la manca de consciència sobre el cost real d’aquests serveis i ha defensat que els impostos han de ser entesos com una inversió col·lectiva.
L’episodi conclou amb un missatge clar: informar-se sobre fiscalitat és clau per prendre decisions financeres intel·ligents i evitar caure en discursos simplistes. «No tot es redueix a pagar menys impostos, sinó a comprendre com aquests beneficien el conjunt de la societat», ha remarcat Vizcaino.
Per a més contingut sobre intel·ligència financera, podeu seguir el pòdcast de Diari La Veu del País Valencià en les seues plataformes digitals.
