Una nova edició d’Intel·ligència Financera amb Jordi Vizcaino, consultor i formador financer. Aquesta setmana, abordem una proposta polèmica que està sobre la taula: la patronal d’empresaris de l’estat espanyol, la CEOE, suggereix que els treballadors paguen directament les seues aportacions a la seguretat social, una idea que ha generat controvèrsia i ha estat qualificada per alguns, com el periodista Enric Juliana, com una «insurrecció fiscal».
Desxifrant la nòmina: què hi ha darrere?
Vizcaino ens explica que una de les principals sorpreses amb què es troben els treballadors és la diferència entre el salari brut i el líquid: «Si et prometen 1.400 euros, el que realment arribaràs a veure al teu compte bancari serà al voltant de 1.151 euros. Això és degut a les retencions, que van a parar a la seguretat social i hisenda». Aquestes retencions es descompten directament de la nòmina, i molts treballadors no en són conscients fins que veuen el seu salari final.
«Les retencions no se les queda l’empresa», continua explicant Vizcaino. «Estan obligats a ingressar-les a la seguretat social i a Hisenda, i qualsevol retard en el pagament comporta penalitzacions severes». Així, l’empresari fa el paper de recaptador, però sense cap benefici.
L’aportació empresarial: una part sovint ignorada
A més de les retencions que suporta el treballador, també hi ha una part important que paga l’empresa. «Per a un salari brut de 1.400 euros, l’empresa ha de pagar uns 600 euros addicionals en concepte d’aportació a la seguretat social», explica Vizcaino. Això inclou, entre altres coses, les aportacions a l’atur, a la formació professional i a la cobertura d’accidents laborals. «Molts petits empresaris no són conscients d’això fins que donen d’alta el seu primer treballador i es troben amb la sorpresa que han de pagar per donar feina».
La proposta de la CEOE: una possible revolució?
L’essència de la proposta de la CEOE és simple: que el treballador reba el seu salari brut complet i pague directament les seues cotitzacions. Aquesta mesura, segons Vizcaino, «podria fer que els treballadors prenguen consciència de quant estan pagant al sistema, però també obriria la porta a una situació molt complicada». Per a Enric Juliana, analista polític, aquesta proposta és una «insurrecció fiscal», un intent de generar descontent entre els treballadors pel que paguen en impostos i cotitzacions.
Vizcaino afegeix: «Estem parlant d’un sistema complex que assegura el benestar de tots. Traslladar la responsabilitat del pagament directament al treballador podria crear un caos, ja que molts podrien no entendre realment la funció d’aquestes retencions o fins i tot resistir-se a pagar-les».
El sistema de benestar: qui paga la festa?
Vizcaino fa una metàfora final per il·lustrar el tema: «Vivim en un país i és com si fora una comparsa ben finançada, però aquesta comparsa no és gratis. Els diners que s’hi aporten no són per a fer caixa, sinó per garantir que tots tinguem cobertures en cas de necessitat. Els impostos són el preu que paguem per viure en un estat de benestar».
Així, mentre continuem debatent sobre aquesta proposta, és clar que qualsevol canvi en la gestió de les cotitzacions ha de ser ben meditat per evitar greus conseqüències socials i econòmiques.
Com funciona una nòmina. Cas pràctic
Una nòmina es compon de diverses parts essencials:
- Salari Brut: és el total que un treballador hauria de percebre abans de qualsevol retenció o deducció. En l’exemple mostrat, el salari brut és de 1.400,94 euros.
- Contingències Comunes i MEI: aquesta partida inclou aportacions que el treballador fa per cobrir la seguretat social, com ara les contingències per malaltia o accident o la jubilació. En aquest cas, es reté un 4,82% del salari, que ascendeix a 80,37 euros.
- Desocupació: un altre percentatge que es destina a la cobertura d’atur del treballador. En aquest exemple, representa un 1,55%, que suposa una retenció de 25,84 euros.
- Formació Professional: els treballadors contribueixen amb un 0,10% del seu salari per a formació contínua, en aquest cas, 1,67 euros.
- IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques): es reté un 10,10% del salari, que en aquest cas és de 141,49 euros.
El salari net, que és el que finalment arriba al compte del treballador després de totes aquestes retencions, és de 1.151,66 euros, molt inferior al salari brut original.
Per altra banda, l’empresa també ha de fer aportacions importants a la seguretat social. Per a un salari brut de 1.400,94 euros, l’empresa ha d’aportar més de 600 euros, destinats a contingències comunes, desocupació, formació professional i accidents laborals, com s’indica a la nòmina. Aquestes aportacions inclouen percentatges com el 24,18% per a contingències comunes, el 5,50% per a desocupació i un 0,20% per al Fons de Garantia Salarial (FOGASA).
La proposta de la CEOE, que suggereix que el treballador siga qui directament pague aquestes contribucions, comportaria un canvi radical en la gestió d’aquests diners. Segons Jordi Vizcaino, «molts treballadors podrien sentir-se aclaparats per haver de gestionar aquestes aportacions, cosa que fins ara han fet les empreses com a recaptadores». A més, afirma que «traslladar aquesta responsabilitat podria crear descontent, ja que els treballadors veurien de manera més directa el cost real de les seues cotitzacions».
