La Nit del Tirant ha tornat a omplir València de compromís, memòria i política des del valencianisme. En la 29a edició, l’ACV Tirant lo Blanc ha premiat el grup musical La Fúmiga i el moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) País Valencià per la seua trajectòria i pel paper clau en la solidaritat amb Palestina i en la defensa d’un País Valencià més just, culte i crític amb el poder. Va ser a un Espai Llimera de València íntim, però que es va quedar menut per l’assistència i va omplir la sala d’actes.
La gala, presentada per la periodista Nerea Sanfe i amenitzada amb l’actuació del cantant Quinto, ha tingut un to obertament reivindicatiu i de record. Sanfe recorda que el pròxim 25 de novembre és el dia en contra de la violència contra les dones. “Ens hem de mirar els actes masclistes que patim i els que fem cadascú de nosaltres cada dia”, subratlla. El cantant en el seu cas va estrenar una cançó a la seua iaia “la persona que més m’ha ensenyat del món”, deia, en un ambient de connexió total amb el públic. La nit va ser un crit per la justícia. Denúncia del genocidi a Gaza, record de la dana que va obligar a ajornar l’edició anterior i crítica a les retallades del govern del Partit Popular amb el suport de Vox en matèria cultural i lingüística.
Marián Campello, membre de l’associació, ha seguit el to de denúncia a l’hora d’entregar el guardó al BDS. Ella, vinguda des del Vinalopó en un autobús, ha posat la cirereta. “He vingut en Alsa, què us contaré del transport i de com està l’habitatge ja ni parlem”, promulga sobre la precarietat que pateix una generació sense aprofundir massa. La secretària general del Tirant, Idoia Arreaza, atorga el premi a La Fúmiga i en el seu discurs previ ha destacat el fet d’haver mostrat la importància de tenir finals amb cures. “Gràcies per posar lletra a les històries d’amor del poble valencià i assenyalar que pot haver-hi finals amb estima”, descriu.
Palestina, “escola de militància i ciutadania”
L’historiador i activista Jorge Ramos Tolosa ha situat el premi al BDS en una cadena de reconeixements a col·lectius que “fan el que poden pel seu país”. Ramos ha recordat que el compromís amb Palestina no és una moda, sinó una resposta directa a una crida: “Ens ho va demanar el poble palestí. En els moments més baixos ara podem ser un moviment de masses”. Ha enllaçat la lluita actual amb la memòria antifranquista: “En la Guerra Civil van vindre persones palestines a lluitar contra el feixisme”, ha remarcat, per subratllar una solidaritat d’anada i tornada.
El Mediterrani ha aparegut com a espai compartit i ferit alhora: “Hi ha una taronja que s’anomena com collita de Balansiya. El Mediterrani ens agermana encara que ara siga una fossa comuna”, ha dit, tot reivindicant les acampades i la mobilització sostinguda. “Acampades. Només per les paraules d’esperança paga la pena lluitar sempre”, afegeix.
Preguntat per l’última “treva” que ha deixat “més de 230 morts”, Ramos ha sigut contundent: “No és un acord de pau, ni tan sols un acord, és una imposició colonial que el poble palestí ha viscut moltes vegades, però el poble palestí ens ensenya vida i resistència cada dia i ens ensenya que això és una etapa més d’opressió, però també una etapa més de lluita”. Per a ell, “ara més que mai la causa palestina és la causa de la humanitat” i hi ha “tota una generació de persones joves i no tan joves que han fet de la causa palestina la seua escola de ciutadania, la seua escola de militància i ja mai no oblidaran Palestina ni deixaran de lluitar fins que Palestina siga lliure”.
En el seu discurs a la sala, Ramos ha resumit aquest fil amb una frase que va ressonar entre les palpantes del Racó Llimera: “Palestina s’ha convertit en una escola de militància i ciutadania. La solidaritat és la versió política de l’amor.”
La Fúmiga: activisme, pop i incomoditat
El cantant de La Fúmiga, Àrtur, ha aprofitat el reconeixement per a pensar en veu alta sobre el paper dels grups musicals en les batalles polítiques i culturals. “Incomoda. L’activisme el fem en les taules on compartim amb gent diversa”, ha admés, i ha posat el focus en les converses i els espais compartits més que en la foto de l’escenari. “Estava escoltant els premiats dels últims anys i la veritat és que és un gust formar part de la nova Muixeranga, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del BDS, dels col·lectius que van fer tot el que van poder per recuperar els pobles després de la dana. Què voleu que us diga? Si nosaltres hem aconseguit formar part d’eixa gent que fa el que el món siga un poquet millor, doncs increïble”, ha afirmat.
La banda ha pagat un preu per algunes decisions preses per coherència, com la ruptura de determinats contractes: “Trencar els contractes ens ha dut molts problemes amb el fons KKR”, ha revelat Àrtur. Amb tot, ha relativitzat el mèrit que sovint se’ls atribueix: “És possible que el nostre grup haja fet això amb altres generacions. Ens han dit moltes vegades que no ens mullàrem, però fer el que hem fet no ha sigut ni mullar-nos”.
Lluny de discursos agressius, el cantant ha marcat una línia clara: “No he cregut mai en la bel·ligerància. Hi ha una línia que és respectar els drets humans”. Alhora, ha reivindicat el paper del pop en valencià com a eina d’arribada i de cohesió: “Celebraré si la nostra llengua ha aplegat a més gent amb el pop”.
En plena època de blocs i trinxeres, Àrtur ha tancat amb una imatge d’unitat. “Odie les trinxeres i estar a la contra i, avant, preferisc que estiguem sempre en el mateix vaixell.”, conclou.
El Tirant recorda la dana i denuncia les retallades
El president de l’ACV Tirant lo Blanc, Gustau Pérez, ha posat en context el valor simbòlic d’aquesta Nit del Tirant després que l’edició passada quedara marcada per la dana. “Per a nosaltres és un orgull, és una satisfacció brutal que tanta gent haja vingut aquesta nit a compartir aquesta gala tan especial per a nosaltres”, ha començat.
Pérez ha recordat que l’any passat va ser, primer, un xoc perquè “vam haver d’ajornar la nostra especial de gala per una fatídica vesprada en la qual es va ajuntar una catàstrofe ecològica amb una gestió nefasta i que va tindre la conseqüència de 229 morts”. Un any després, ha denunciat que “encara no sabem la veritat, encara no s’ha fet justícia i encara no s’ha fet reparació ni de les víctimes ni de les persones afectades per aquesta catàstrofe”.
El president del Tirant ha situat l’acte dins d’una trajectòria llarga: “És la 29a edició de la nostra Nit del Tirant, en què fa 32 anys que treballem, des del valencianisme, pel nostre país, per un país on es defensa la nostra cultura, la nostra llengua i, en definitiva, per a nosaltres, sempre que fem aquest tipus d’actes, on, a més, tenim presentadors com Nerea Sanfe o actuacions com la de Quinto, que és un artista increïble i que té un futur prometedor. Hem pogut premiar l’actuació de La Fúmiga durant tots aquests anys, un grup fonamental que segur que ha deixat un llegat increïble a la història, a la música del nostre país.”
En clau de país, Pérez ha sigut molt dur amb l’actual direcció de la Generalitat: “La catàstrofe més gran i el pitjor Consell”, ha afirmat, i critica un Consell Valencià i una comissió permanent que, segons ell, converteixen les Corts “en una simulació” i “no es mereixen un patrimoni valencià menyspreat”. Alhora, ha exigit polítiques valentes: ha defensat que cal un pla “ambiciós que done solució al problema de l’habitatge” i ha reivindicat el relleu generacional: “És necessari el relleu i és el que anem fent. Sembrem llavors i recollirem victòries.”
En l’entrevista posterior, Pérez ha posat damunt la taula les retallades del govern del PP amb el suport de Vox: “Per a nosaltres, al final, una associació que treballa de manera voluntària, la majoria dels seus membres, ara mateix només tenim una persona treballadora i som una associació xicoteta que el que defensem és promocionar la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre patrimoni”. Ha lamentat que és una “llàstima que des de la Generalitat Valenciana s’estiguen retallant ajudes per a fomentar el valencià, però no només des de la Generalitat Valenciana, també des de l’Ajuntament, també des de la Diputació i fomentant altres tipus d’activitats com, per exemple, la caça o els bous, que crec que estan als antípodes del que hauria de ser la societat del segle XXI.”
Un premi al BDS i un país que vol continuar mobilitzat
Pérez ha remarcat que el guardó al BDS reconeix un treball sostingut que ha anat molt més enllà de les pancartes: “Sense ell segurament el paper que ha tingut el nostre país en la defensa de l’Estat de Palestina i el reconeixement de l’Estat palestí no hauria estat possible i ha estat també promotor de multitud de concentracions, manifestacions, i han fet que el nostre poble, el poble valencià, haja sigut solidari i haja sigut partícip en la causa palestina. En definitiva, en la solidaritat i en crear un món millor.”
Ramos, per la seua banda, ha recordat que “l’apartheid continua” i que les mobilitzacions no s’aturen: ha citat la manifestació número 40 des de la tardor de 2024 i ha anunciat “la pròxima gran manifestació que tindrem a la ciutat de València i a altres ciutats el pròxim cap de setmana, el 29-30 de novembre”. “Estem en un moment en què el genocidi no ha acabat, en què és més important que mai la mobilització social”, ha insistit.
La Nit del Tirant ha tancat, així, amb una idea compartida entre premiats i organització: la cultura, la música i el teixit associatiu no són decorats, són eines de transformació. O, com sintetitzava Gustau Pérez, “Sembrar llavors per recollir victòries”, per un compromís amb Palestina i amb un País Valencià digne que continua.
