Benvinguts a un nou capítol d’Intel·ligència Financera amb Jordi Vizcaino. Aquesta setmana, el focus se centra en el que Vizcaino descriu com «el tema que actualment dona més feina als investigadors i detectius privats en l’actualitat»: les baixes. Ara sorgeix la possibilitat que aparega una nova figura com és la baixa flexible. Una proposta que, tot i no estar encara formalment en marxa, ha despertat interés en l’opinió pública i en diversos sectors laborals.
«La baixa flexible, tal com es planteja, és una proposta per a modular la durada de les baixes mèdiques», explica Vizcaíno, un professional de les finances que posa en relleu com el concepte té implicacions per a la salut dels treballadors, però també un impacte directe en els costos per a les empreses. Aquesta modulació permetria adaptar el temps de baixa a cada cas específic, de manera que no seria necessari seguir el patró estàndard de quinze dies renovables en tots els casos.
El plantejament de la baixa flexible permetria també una reincorporació progressiva dels treballadors en funció de la seua evolució, una opció que, en paraules de Vizcaino, «podria facilitar el retorn al lloc de treball després d’una baixa de llarga durada, per exemple, tornant amb jornades de menys hores». Aquesta modalitat comenta, ajudaria especialment en casos de salut mental, ja que «no sempre és una qüestió d’estar o no estar, sinó de la capacitat per a desenvolupar bé la feina», recorda Vizcaino, fent referència a les circumstàncies personals de molts treballadors en processos de recuperació.
Però la proposta també obri una discussió sobre l’impacte econòmic. En una explicació detallada, Vizcaino exposa com el cost d’una baixa per a l’empresa varia segons el tipus d’accident o malaltia. «En el cas d’una baixa per accident laboral, el treballador cobra el 75% del salari des del primer dia», detalla. En canvi, si la baixa és per accident no laboral, els primers tres dies el treballador no percep cap ingrés i a partir del quart cobra el 60%, una càrrega econòmica que recau inicialment sobre l’empresari.
«A ningú li fa gràcia que un treballador agafe la baixa, però els drets són innegociables», assenyala Vizcaino, fent referència a l’esforç històric per garantir drets laborals en el país. «Això no és cap luxúria per al treballador, sinó un dret adquirit», recorda, però també destaca la realitat financera: el cost d’aquest dret sovint recau sobre les empreses i, en molts casos, afecta més els petits negocis que els grans.
Finalment, Vizcaino posa èmfasi en el debat que s’ha de donar al voltant de la proposta. «Si una reforma d’una baixa flexible ajuda a adaptar-se als temps moderns sense retallar drets, podria ser raonable», conclou. Amb aquesta perspectiva, el debat continua obert sobre com ajustar els drets laborals a les necessitats tant de treballadors com d’empreses, sense perdre de vista l’impacte econòmic per a ambdós.
