La drag queen valenciana Ferrxn ja és una de les dotze concursants de la cinquena temporada de ‘Drag Race’ a atresplayer. A la peça de presentació oficial es defineix com “la comedy queen de la temporada” i remarca el seu orgull d’origen: “No soc de València, soc València”, un lema que ha repetit també a l’entrada al taller, on va saludar amb un “Hola tieeees!” i es va convertir en la primera reina que irromp al ‘werk room’ parlant en valencià, segons el web del programa.
Esto de @ferrxn__ es maravilla!! Queremos esta canción en las plataformas YA!
— Damián López (@Dammian_tkd) September 30, 2025
Amunt València! 🏳️🌈❤️🏳️⚧️ @DragRaceEs pic.twitter.com/6gwufIKeXN
La plataforma d’Atresmedia ha obert el curs amb els vídeos ‘Meet the Queens’ i les primeres aparicions de les participants, i subratlla que la temporada 5 ja està disponible cada diumenge a atresplayer. En el perfil oficial, Ferrxn es presenta com una artista imprevisible, molt imaginativa i “la plorona” del curs, però sobretot com una veu pròpia que vol portar el País Valencià al centre de l’escena drag estatal.
Més enllà de la seua defensa del territori i la cultura, Ferrxn s’ha fet viral aquests dies amb la cançó “La bujía”, una sàtira que juga amb el vocabulari del món del motor per ridiculitzar els discursos de la “teràpia de conversió”. En el tema, que circula àmpliament per xarxes, dispara línies com “No és cap ximpleria, aprendràs la lliçó, saber què és una bugia et fa menys maricó” o “Ella balla amb el cotxe, ella és la meua guia, et converteix en hetero, que és la bugia”, i remata amb un avís irònic: “Les teràpies de conversió no existeixen”. Aquestes lletres, compartides per l’artista en vídeo, apunten al fil humorístic i combatiu que també exhibeix al programa.
A l’univers oficial del programa, l’artista hi apareix com una de les apostes clares de l’edició, amb la identitat valenciana com a tret distintiu i una posada en escena marcada per l’humor, el gag i el comentari social. “Ningú s’espera el que faig”, avisa al seu clip de presentació.
El marc legal de les teràpies de conversió al País Valencià
El 12 de juny de 2025, les Corts van rebutjar —amb els vots de PP i Vox— una PNL de Compromís que instava a tipificar al Codi Penal les anomenades “teràpies” de conversió. El diputat Francesc Roig va defensar que la iniciativa buscava protegir millor les víctimes i s’alineava amb una proposició de llei orgànica registrada al Congrés per Sumar, Podem, ERC, BNG i Junts a petició de l’associació “No és Teràpia”, que proposa penes d’1 a 4 anys de presó. El PSPV va donar suport a Compromís i la diputada socialista Cristina Martínez va qualificar aquestes pràctiques de “cruels” i “inhumanes”.
El debat s’emmarca en els canvis introduïts per PP i Vox a la Llei 8/2017 a través de la llei d’acompanyament als pressupostos de 2025, que mantenen la prohibició de pràctiques agressives, però obren la porta a un “acompanyament” voluntari. El PP, per boca de Verònica Marcos, va negar haver avalat mai les teràpies i va defensar “protocols reals” i supervisió mèdica, mentre que Compromís va denunciar incoherències —“Hi ha dos PP?”— i va retreure la falta de personació de la Generalitat en casos d’agressions LGTBI+. Vox va invocar la “llibertat” d’acudir a acompanyament segons creences religioses, unes paraules que PSPV i Compromís van rebutjar com a “transfòbia”.
