El discurs de Nelo Gómez, reconegut com a millor actor de doblatge als Premis d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), va ser un dels moments més punyents i reivindicatius de la gala celebrada aquest dilluns al Teatre Principal de València. En un missatge contundent i emocionat, l’intèrpret va carregar contra la gestió d’À Punt i va defensar amb fermesa la presència del valencià als mitjans públics.
“En valencià es pot doblar i difondre qualsevol producció estrangera. Els responsables d’@apunt_media s’ho haurien de tatuar, si s’estimen el poble que representen.”
— Doblatge en català (@DoblatgeCatala) June 3, 2025
Nelo Gómez, millor actor de doblatge als Premis dels Actors i Actrius Professionals Valencians (@AAPV1). pic.twitter.com/zX3hH30mUC
“En valencià es pot doblar i difondre qualsevol producció estrangera. Els responsables d’À Punt s’ho haurien de tatuar, si s’estimen el poble que representen”, va exclamar Gómez davant un auditori ple que va esclatar en aplaudiments. L’actor, visiblement emocionat, va recordar que el valencià és patrimoni col·lectiu, fins i tot de les persones que no el parlen habitualment: “Mon pare és aragonès de naixement, valencià d’acollida i valencià parlant no practicant. Però no canvia de canal quan veu una pel·lícula en valencià. No ho fa perquè l’hagi doblat el seu fill. Ho fa perquè abans que espectador, és demòcrata.”
L’actor també va desmuntar el discurs que vincula l’ús del valencià amb una pèrdua d’audiència: “Alguns ens intenten colar que més reproduccions en valencià resten audiència. No és cert. És una excusa per perpetuar l’absència de la nostra llengua als espais de comunicació públics.”
En la gala, enguany marcada per un fort component reivindicatiu, també van cridar “Mazón, dimissió”, en protesta per la gestió de la dana al govern valencià i per la decisió d’À Punt de no retransmetre l’acte, com havia fet durant els últims set anys. La presidenta del sindicat AAPV, María Almudéver, va denunciar que “el sector fa més d’un any que està paralitzat” i va lamentar la “inepta gestió” de l’Institut Valencià de Cultura i la invisibilitat per part de la Conselleria de Cultura.
