L’Acord Social Valencià ha homenatjat aquest dimecres al migdia les víctimes de la dana del 29 d’octubre del 2024, amb motiu del primer aniversari de la catàstrofe, en un acte celebrat a la plaça de la Mare de Déu de València.
Així, a les 13.00 hores s’han estés a terra 229 mantes tèrmiques —com les que es van utilitzar per cobrir els cossos de les víctimes—, cadascuna amb el nom d’una persona morta durant la tragèdia. Després, s’han guardat cinc minuts de silenci en record de totes elles, i en finalitzar, els assistents han començat a cridar “Mazón dimissió“.
Beatriu Cardona, representant de l’Acord Social Valencià, ha explicat que volen “respectar el funeral i era imprescindible que hui la ciutat de València tinguera un moment per a plorar les víctimes i reivindicar responsabilitats polítiques”.
Després de l’homenatge, els participants han recorregut el mateix itinerari que va fer el president Mazón en direcció al restaurant El Ventorro, on va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. “La intenció era anar al Palau, però no se’ns ha permès”, ha remarcat Cardona. Alguns dels participants s’han posat màscares amb la cara del cap del Consell i vestits de presisdaris per a dur a terme el recorregut.
Segons ha detallat la representant, l’acte s’ha convocat amb una doble finalitat. D’una banda, “recordar les víctimes que van morir per una negligència criminal per part del govern valencià”. D’altra banda, amb el trajecte fins a El Ventorro, “que la ciutadania veja que és un trajecte de tres minuts i que cap dels consellers de Mazón o assessors van fer res per a traure’l de la taula”.
Manifest
L’Acord Social Valencià ha fet públic un manifest en què assenyala que “aquest acte és un homenatge a cadascuna de les 229 persones assassinades a conseqüència de la nefasta gestió de la DANA del passat 29 d’octubre. El text reconeix també “a totes les poblacions negades i a les persones solidàries que, en un gest de desobediència civil, van entrar als pobles inundats i que, amb el seu treball, van contribuir a salvar centenars de vides.”
El manifest denuncia que “les administracions ens deixen en una situació de total abandonament” i que “quan van sonar les alarmes ja era tard per a cadascun dels éssers vius que hui honrem, pel dret a la vida que ells van perdre i pels que seguim ací.”
Amb un to colpidor, s’evoca el record del desastre: “Ens ofega el fang i se’ns trenca la veu només de recordar: veïnes que arrapen branques dels arbres per agarrar-se a la vida, cotxes arrossegats per la foscor d’un malson del qual no aconseguírem despertar, telèfons que no responen…”
També assenyala directament la responsabilitat política: “Però no va ser l’aigua, no va ser una barrancada ni una riuada. Van ser les polítiques que neguen el canvi climàtic, polítiques negligents que posen els interessos econòmics de determinats grups socials per damunt de la vida i de l’existència mateixa.”
També apunta al model territorial i econòmic que agreuja els riscos: “Les polítiques que van arrasar les nostres comarques i pobles i van provocar les ferides de l’horta que sagnen fang. Polítiques que han convertit les poblacions de l’Horta Sud en un abocador de la gran metròpoli.”
En un segon apartat, s’exigeix responsabilitat directa al govern valencià: “Tenim clar que per a poder fer el dol que necessita fer el nostre poble, cal que Carlos Mazón i el seu Consell assumisquen les seues responsabilitats polítiques i penals, dimitint i posant-se a la disposició de la justícia.”
El text acusa Mazón de “ser el verí que amb l’extrema dreta va agredint directament tots els sectors de la nostra societat i del territori.” I denuncia “una involució de dècades en els drets a la diversitat sexual, amb polítiques xenòfobes i racistes, com les aprovades fa pocs dies pel Consell.”
La situació social i assistencial també hi és present: “Els centres de dia del Parke Alcosa porten més de sis mesos d’impagament per part de la Generalitat Valenciana (els únics centres arrasats per la DANA); les residències de persones majors de pobles com Torrent o Catarroja acumulen milions d’euros de deute, amb treballadores sense cobrar i serveis reduïts; que al País Valencià hi ha un dèficit de més de 24.000 places residencials per atendre la gent major; que més de 33.000 persones continuen en llista d’espera per rebre atenció a la dependència, i que 2.290 persones han mort enguany sense arribar a rebre-la.”
A més, s’adverteix que “s’aproven lleis que retallen la cura i obrin la porta a la privatització i s’apliquen retallades de personal en educació i sanitat.”
El manifest conclou amb un missatge de dignitat i memòria: “Així doncs, el nostre millor homenatge és continuar la lluita. És una reconstrucció social, des de la veritat i la justícia. És mantindre viva la memòria dels qui ja no hi són i tenir sempre presents els nostres éssers estimats.”
2
