El creador de contingut Cristian Llorens (1990), conegut com a Curiosaire, ha defensat al pòdcast La Nostra Veu que el seu llibre Valencianitat per a curiosos naix de la voluntat de “fer camí” contra l’oblit i de despertar l’interés per figures, episodis i símbols del País Valencià que considera soterrats per la memòria col·lectiva. En la conversa a Ràdio Klara, Llorens va explicar que Sembra li va donar llibertat per triar els temes i que va optar per una “macedònia” de qüestions que barregen llengua, memòria històrica, dones silenciades, cultura popular i referències valencianes poc conegudes.
Llorens va situar una de les idees centrals del llibre en la necessitat de reparar injustícies simbòliques. En aquest sentit, va destacar la figura de Virtudes Cuevas, mestra de Sueca (la Ribera Baixa) represaliada després de la Guerra Civil i deportada al camp de concentració de Ravensbrück. L’autor va admetre que descobrir històries com aquesta li provoca “malícia” davant el fet que molts valencians hagen crescut sense conéixer-les. També va remarcar l’impacte que li ha causat comprovar que fins i tot a Alcoi (l’Alcoià) hi havia gent que desconeixia la història de les Bambuneres. Segons va dir, aquesta desmemòria col·lectiva és una de les grans ferides culturals del país.
L’entrevista també va abordar el pes econòmic i simbòlic de la taronja. Llorens, natural de Carcaixent (la Ribera Alta), va recordar que el municipi és considerat el bressol de la comercialització de la taronja dolça i va lamentar que aquest producte, tot i ser una icona compartida “de nord a sud”, haja perdut valor per a molts llauradors. Va afirmar que el problema no és que la taronja no en tinga, sinó que “fan que no en tinga”, i va denunciar la paradoxa d’haver trobat taronges valencianes a Londres o Berlín mentre als supermercats de València sovint costa localitzar-ne.
Un altre dels passatges més comentats va ser el capítol en què converteix la saviesa de les iaies en una mena d’intel·ligència artificial popular. Llorens va contraposar la dependència actual de ferramentes com ChatGPT amb el paper tradicional dels refranys i les frases fetes com a mecanisme de consell vital. Va assegurar que moltes de les situacions que hi apareixen estan basades en experiències reals o en històries que li han contat, i va admetre que és una de les parts del llibre que més està agradant als lectors.
Llorens també va entrar en qüestions d’actualitat cultural i mediàtica. L’autor es va mostrar crític amb l’evolució del Benidorm Fest, que considera cada vegada més allunyat de la pluralitat lingüística i cultural que, a parer seu, hauria de representar. Però el moment més dur de la conversa va arribar amb À Punt. Llorens, que hi ha treballat, va denunciar una deriva “oxidada” de la programació i, sobretot, un control dels informatius que, segons les informacions que li arriben de dins, limita la llibertat professional i reprodueix pràctiques de manipulació que recorden les pitjors etapes de la radiotelevisió pública valenciana.
El creador va explicar que continuarà impulsant Curiosaire, que no descarta publicar més llibres i que El dolcet pel cafè enceta una etapa itinerant marcada per la precarietat convertida en fórmula creativa. De fet, durant el programa va quedar oberta la possibilitat de gravar un futur directe a Benidorm (la Marina Baixa), en una conversa que va confirmar que Valencianitat per a curiosos no vol ser una tesi, sinó una porta d’entrada perquè el “lector acabe estirant el fil”.
