Els préstecs bancaris són una eina financera molt habitual en la vida quotidiana de moltes persones. Des de les hipoteques fins als préstecs al consum, aquestes formes de finançament permeten adquirir béns i serveis que, en condicions normals, podrien resultar inaccessibles. No obstant això, tal com explica el formador financer Jordi Vizcaino en el pòdcast Intel·ligència Financera, cal tenir en compte diversos factors abans de sol·licitar-ne un.
Tipus de préstecs
Els préstecs es poden classificar en diferents categories en funció de la seua duració i finalitat. Els més comuns són:
- Hipoteques: Préstecs a llarg termini (20, 30 o fins a 40 anys) destinats a l’adquisició d’un habitatge. Solen requerir garanties com la mateixa propietat hipotecada.
- Préstecs al consum: Finançament a mitjà termini (entre 5 i 7 anys) per a la compra de vehicles, electrodomèstics, reformes o fins i tot vacances. No solen requerir garanties, però sí acreditar solvència.
Un dels aspectes fonamentals a considerar en aquests préstecs és el paper dels avals. Quan no es té una solvència acreditada, els bancs poden exigir una persona avaladora que responga en cas d’impagament. És important llegir bé les condicions d’aquests avals per evitar comprometre tot el patrimoni.
La importància de la TAE
Quan es tracta de comparar ofertes de préstecs, moltes persones es fixen únicament en el tipus d’interés que ofereix cada entitat bancària. No obstant això, Jordi Vizcaino recomana parar atenció a la TAE (Taxa Anual Equivalent), ja que aquesta xifra incorpora no només els interessos sinó també les comissions associades, com la comissió d’estudi, d’obertura i altres despeses addicionals.
Per exemple, dos bancs poden oferir tipus d’interés diferents, un al 5% i l’altre al 6%, però si el primer aplica més comissions, el cost real pot ser superior. Així, per a prendre una decisió financera adequada, cal comparar TAE contra TAE, no només el tipus d’interés.
Alternatives als préstecs tradicionals
Més enllà dels bancs, existeixen altres vies de finançament menys costoses. Vizcaino recorda que en el passat moltes famílies recorrien a l’estalvi previ o a préstecs informals entre familiars, amb interessos baixos o fins i tot sense interessos. Això continua sent una opció viable en molts casos.
Un altre aspecte a tenir en compte és l’ús de les targetes de crèdit, que poden ser perilloses si no es controlen bé. Els experts alerten sobre el fet que les targetes fomenten una despesa inconscient, ja que no impliquen un desemborsament immediat de diners en efectiu, cosa que pot portar a sobreendeutament.
Préstecs bons i dolents
En economia, es diferencia entre préstecs bons i dolents segons la destinació del capital prestat. Un préstec és bo quan es destina a una inversió que generarà un retorn econòmic, com pot ser la compra d’una furgoneta per treballar com a transportista. En canvi, un préstec dolent és aquell que es destina a béns de consum immediat, com unes vacances o un mòbil d’alta gamma, que no reporten un benefici financer futur.
Els préstecs poden ser eines útils per a millorar la qualitat de vida i accedir a béns necessaris, però és fonamental utilitzar-los amb criteri. La clau està a comparar bé les condicions, evitar sobreendeutament i destinar els diners a inversions que generen valor a llarg termini. Com diu l’expressió de Pepe Mujica, «no compres amb diners, compres amb temps», ja que cada euro prestat implica hores de treball futur per retornar-lo.
