El València CF busca oxigen financer amb una emissió històrica de bons. El club propietat de Peter Lim ha protagonitzat aquesta setmana una operació financera de gran envergadura per aconseguir més múscul econòmic i avançar, per fi, en la construcció del seu nou estadi. En el nou capítol del pòdcast Intel·ligència financera de Diari La Veu del País Valencià, el formador Jordi Vizcaino ha analitzat la maniobra i ha explicat les claus per entendre què significa aquest moviment dins del món empresarial i esportiu.
Vizcaíno recorda que el València CF, com molts altres grans clubs europeus i de l’estat espanyol, va haver de convertir-se en societat anònima esportiva arran d’un canvi legal que obligava aquells clubs amb alts ingressos i amb activitats empresarials més enllà de l’àmbit esportiu. “Quan una entitat com el València es converteix pràcticament en multinacionals, amb drets de televisió i negocis diversos, ja no poden funcionar com una simple associació”, explica.
Sobre l’operació actual, Vizcaino detalla que el club ha optat per una emissió de bons amb venciment a 28 anys per valor de 237 milions d’euros i, paral·lelament, ha signat un préstec de 85 milions a cinc anys. “És una fórmula per captar capital sense passar per la banca tradicional, que potser no està disposada a assumir aquest risc”, explica el formador.
Aquesta emissió de bons, segons Vizcaino, suposa que els inversors presten diners al club a canvi d’un compromís de retorn amb interessos. “No són accionistes, són com bancs particulars que confien en el pla de viabilitat del València”, apunta. I afegeix: “Tot depèn de si el club aconsegueix acabar l’estadi, generar nous ingressos i tornar el deute en el futur. Però són escenaris molt a llarg termini, i 28 anys és molt de temps”.
Un dels punts clau és la qualificació creditícia que ha obtingut el club, catalogada com a investment grade amb triple B (BBB), una valoració que indica una certa solvència, però lluny de la màxima seguretat. “No és un triple A, no hi ha garanties absolutes”, matisa Vizcaíno. “Els números són molt soferts en el paper, però després ve la realitat”, diu.
Vizcaíno també recorda que aquest model de finançament no és exclusiu del món del futbol i que empreses com Tesla han fet ampliacions de capital o emissió de bons quan els bancs no eren una opció viable. Tot i això, subratlla que molts aficionats invertiran més per sentiment que per rendibilitat: “Qui compra bons del València no ho fa pensant en treure un guany, sinó perquè vol que el club tire endavant”.
El formador acaba el capítol amb una reflexió sobre el futur del model econòmic mundial: “Vivim en una economia sostinguda pel deute, que es manté a base d’injectar diners constantment. Això no es pot aguantar per sempre. Quan rebente, no sabem si ho veurem nosaltres, però algú ho veurà”.
En definitiva, el València CF ha obert una nova etapa financera en la qual buscarà confiança en els inversors per a completar un projecte pendent des de 2008. Però com diu Vizcaíno, “els diners no ho són tot: que el València acabe el seu estadi i torne a guanyar és una cosa que no té preu”. Més encara quan s’ha fet públic per part de Javier Solís, el director corporatiu, que la propietat del club no reportarà a l’Ajuntament de València de María José Catalá els avanços de les obres del Nou Mestalla.
