Carles Padilla és un candidat a rector atípic. Atípic sobretot perquè no és catedràtic, un títol que fins al 2023 era condició indispensable per poder presentar candidatura, malgrat que aquest estament represente sols al voltant d’un 20% del cos docent de la Universitat de València i que no arribe al 2% de tota la comunitat educativa. Per això, ell branda aquesta condició, no com una mancança sinó com una garantia. Garantia de democratització i major participació a la institució universitària, un dels punts claus del seu programa.
Padilla, qui va ser degà de la Facultat de de Filologia i vicerector d’Internacionalització i Multilingüisme avança en aquesta entrevista els punts claus de la seua proposta de governança. “És important que la gent se senta escoltada i la seua opinió siga tinguda en compte”, explica sobre la qüestió de la participació, de la que promet “mesures molt concretes, algunes d’aplicació immediata, altres a mig termini”, que promet concretar durant la presentació pública del programa.
Però el punt fort de la candidatura és el que anomena “simplificació administrativa. “Ja hem fet la transició digital, però el resultat és que molt personal d’administració, docent o investigador dedica més temps a justificar el treball que a fer-lo”, i per açò promet una reducció i simplificació dels processos administratius, així com una major compatibilitat per a evitar fer la mateixa faena diverses vegades.
Entre els altres compromisos avançats per Padilla a l’entrevista hi ha una major transparència, ser “molt curosos” amb la despesa, explorar totes les vies possibles de finançament i un pla de multilingüisme per tal de “consolidar l’ensenyament en valencià” als diferents àmbits universitaris. “Estem plenament compromesos amb la llengua i cultura pròpia”, remarca.
