“Cal valentia i desacomplexament”. Amb aquestes paraules, el catedràtic de Sociolingüística Catalana Miquel Àngel Pradilla va cloure una intervenció contundent en la II Jornada per la Llengua “El valencià a l’escola!”, celebrada aquest dissabte al centre cívic Molí Vell de Rossell (el Maestrat). L’acte, organitzat per Maestrat Viu, va reunir docents, activistes i investigadors per abordar el futur de la llengua a l’escola.
Durant la seua ponència i participació en la taula redona, Pradilla va advertir que “s’ha fet una lectura incorrecta de determinades situacions en què la llengua anava entrant”, i va assenyalar la necessitat d’una autocrítica profunda per tal de revisar els models actuals i dissenyar “polítiques lingüístiques veritablement adequades per subvertir la situació de minorització que té la llengua”.
Per al catedràtic, la situació és crítica i no s’hi valen “posicionaments prudents”. Va defensar que la millor mesura de política lingüística en el context actual “és fer fora de les administracions la gent que ens governa actualment”, perquè, segons ell, les seues ideologies impedeixen qualsevol avanç. “Nosaltres hem de fer el mateix, però al revés: jerarquitzar lingüísticament i culturalment la nostra societat”, va afirmar, instant a seguir l’exemple de defensa “aferrissada i desacomplexada” que practiquen les forces polítiques contràries a la normalització lingüística.
En l’àmbit pedagògic, Amanda Ulldemolins, docent de llengua catalana i literatura a l’Institut-Escola Temple de Tortosa i col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Universitat Internacional de Catalunya, va reivindicar una aproximació que partisca de la realitat lingüística de l’alumnat. “Cal validar les formes col·loquials i genuïnes de la llengua que l’alumne porta de casa”, va dir. Això implica “donar-li un sentiment de dignitat lingüística”, i a partir d’eixa base “anar-se enlairant cap a un llenguatge més formal i estàndard” sense menystenir la variació dialectal.
A tall d’exemple, va citar paraules com “arena”, “rabosa”, “mançana”, “llima” o “dèsset” com a formes perfectament vàlides que sovint han estat injustament descartades. “Hem d’ensenyar un ventall de possibilitats, però sobretot demostrar que la forma que porta de casa, que és genuïna valenciana, també és correcta”, va concloure.
La jornada va comptar també amb les intervencions d’Amanda Ulldemolins, Àngel Roda, Marta Gavaldà i Ximo Arnau, entre d’altres. Tots ells van coincidir en la necessitat de reforçar el valencià a l’escola i articular estratègies col·lectives per defensar-lo en un context advers.
